Sam Francis 1953 |
"Podem fer una distinció entre solidaritat feble i solidaritat ferma. La distinció es basa en el grau de compromís, risc i d'acció directa que comporta. La solidaritat feble es manifesta sobretot fent mostra de solidaritat; la solidaritat ferma es manifesta per actes de solidaritat.
Estem molt condicionats pel nombre de compromisos de solidaritat ferma que podem assumir, i estem limitats fins i tot en les nostres relacions de solidaritat feble. Tenint en compte el que podem esperar de forma realista dels éssers humans, moltes vegades sembla que demanar solidaritat ferma és demanar una cosa que va més enllà del deure.
En concentrar-nos en els casos arquetípics, com el de la solidaritat amb col·lectius que se senten injustament tractats ara al llarg de la història, podem detectar una tensió que forma part de la idea mateixa de solidaritat. És la tensió que hi ha entre ser una víctima passiva a causa d'una característica que és la base de la injustícia que es comet contra el grup (en aquest sentit destaca el color de la pell) i ser un agent actiu que oposa resistència a la injustícia comesa contra el grup. Som actius, parcialment o completament, quan ens enorgullim de l'estigma que causa la injustícia comesa contra el grup. La resposta a la tensió és la solidaritat, la qual aporta la química social que transforma les víctimes passives de la desesperació en agents esperançats capaços d'emprendre una acció col·lectiva."
Avishai Margalit a De la traïció (2017, Arcàdia, traducció al català de Josefina Caball)