dilluns, 9 de setembre del 2019

Raó i cordialitat




Tàpies 1967



"El separatisme és capaç de provocar ell sol una catàstrofe episòdica. Aquesta capacitat la tenen totes les minories, per ínfimes que siguin, i fins i tot els individus aïllats (per exemple un anarquista en acció), quan en un rapte de pessimisme estan disposats a qualsevol tragèdia. Però el separatisme, en canvi, no té a Catalunya cap mitjà per a trobar solucions duradores. Ell, per ell mateix, no pot solucionar res. És impotent. Les solucions comença només a albirar-les quan entra en contacte i estableix relacions franques amb la resta d'Espanya; és a dir, quan deixa de ser separatisme. I la raó es troba -raó enorme, capital!- en que el separatisme català no només no té prou força per imposar-se a Espanya, sinó que ni tan sols la té per imposar-se a Catalunya. El dia que per desgràcia aquest vell plet quedés catastròficament plantejat en forma d'una lluita oberta entre el separatisme català i la resta d'Espanya, a les forces que la resta d'Espanya enviaria contra el separatisme català s'hi hauria d'afegir fatalment, en un redoblat fratricidi, una part molt considerable de la mateixa població de Catalunya. Conseqüència: els catalans no podem aspirar a més autonomia que la que aconseguim per les bones, per vies de raó i de cordialitat, no per camins d'odi i violència."


Agustí CalvetGaziel, a La Vanguardia del 01.05.1931