Rosales sobre Roma

Van Gogh 1889

"Aquest ha estat un bon any. La collita cinematogràfica del 2018 ha deixat un grapat de bones pel·lícules. Algunes d'excel·lents. Una d'extraordinària. Em va encantar Un asunto de familia i em va agradar Cold war. Em vaig entretenir amb Bohemian rhapsody i amb Green book, pel·lícules ja vistes però molt ben fetes. Em vaig perdre Infiltrado en el KKKlan, però n'he sentit comentaris excel·lents. Espero veure-la aviat. I després hi ha Roma. La gran derrotada de la nit dels Oscars. Una obra mestra incontestable i, tot i això, contestada.

Els que la contesten esgrimeixen com a argument la pobresa dramàtica de la història que explica. Es queixen que no hi passa res, a la pel·lícula; o molt poca cosa. En qualsevol cas, segons ells, molt lentament. El valor de Roma té a veure amb els seus atributs fílmics. El valor d'una òpera no està en el seu argument dramàtic, sinó en el musical. Potser La Bohème de Puccini desplega una gran història? I el Tannhäuser de Wagner? El valor d'un quadre no està en el contingut escènic, sinó en el pictòric. Els gira-sols de Van Gogh presenten un motiu escènic impactant? De la mateixa manera, el valor d'una pel·lícula no està en la seva història, sinó en el vessant fílmic.

Què és el vessant fílmic? L'expressió plàstica del temps en l'espai. El cinema és una experiència que ens connecta amb la sensació de vida lligada a la percepció del temps i de l'espai. Sentir el temps. Sentir l'espai. En aquesta expressió Roma és superlativa. Ho és en la sensació de l'espai de la casa quan hi ha gent i quan és buida. Quan ensenya com viuen les criades i la família. Quan ensenya l'extraordinària escena del camp amb els nois entrenant arts marcials. Quan ensenya el cosset de la nena morta a la sala de parts, com també els gestos i els sons que acompanyen aquest moment. Ho és en la seqüència final de la platja amb el mar –aquell altre espaitemps no humà que ens envolta, ens fascina i ens pot engolir– que mira d'arrabassar la vida dels nois. En una pel·lícula l'argument dramàtic és important, sens dubte, però no és substancial. Roma és cinema i és art. És art perquè és bonica i veritable. Emana bellesa i veritat en tots els seus personatges, en tots els seus detalls plàstics i sonors."

Jaime Rosales a La Vanguardia del 26.02.2019