L'heroïna del segle XXI

Balla 1914

Dues entrevistes de La Vanguardia al voltant del mateix tema:


1) Conversa amb Marc Masip, entrevistat per Ima Sanchís a La Contra del 23.01.2019:

"El mòbil s'està convertint en una addicció?

El 75% de la població mundial afirma tenir dependència del telèfon mòbil.

Això és molt.

Espanya és el país europeu amb mes addicció adolescent a la xarxa, el 32,3%, mentre que la mitjana europea se situa en un 12,7%.

Quina hauria de ser l'edat de tenir mòbil?

Els 16 anys, abans no estan preparats a nivell de desenvolupament maduratiu del cervell, i tampoc no el necessiten. Estem creant una falsa necessitat en ells que a la llarga, s'està demostrant, els causa frustració, estrès, ansietat, impulsivitat i covardia.

Covardia?

Se senten més còmodes relacionant-se protegits darrere d'una pantalla, en el cara a cara no saben desenvolupar-se i són altament covards. Els adults tampoc no en fem un bon ús i donem molt mal exemple. Però nosaltres hem viscut sense mòbil i ells han nascut amb ell i no han après a confrontar-s'hi ni a ser ells mateixos.

Els seus models i emocions passen per la xarxa.

No serà mai el mateix tocar, olorar, veure i sentir que el que et transmet una pantalla.

Quines dades tenim?

Sabem que el 92% de les fotos que s'envien les veuen altres ulls que no són els del receptor original, que els adolescents miren el mòbil cada cinc minuts, que és l'últim i el primer que veuen quan es desperten. Més d'un 60% dorm amb el mòbil encès a l'habitació.

Tot això és d'addicte...

A les xarxes socials es creen sis perfils falsos o duplicats per segon. Pengem en els nostres perfils el que volem ser o demostrar i no el que som en realitat.

Sona trist.

Gran part de la societat està frustrada perquè volem ser una cosa que no som, i això és molt complicat.

Sobretot mantenir-ho en el temps.

Mirem el mòbil sense que hagi sonat, si no tenim missatges ens sentim buits, i si pengem una foto i no té els m'agrada que esperàvem ens decebem. Imagini com afecta tot això a un adolescent.

El mòbil és una eina.

Fantàstica, però si se n'abusa té conseqüències molt negatives en el rendiment laboral i escolar; i en les relacions interpersonals crea molts conflictes.

Quina mena de conflictes?

Sí la meva parella no em contesta el missatge, si somriu mirant la pantalla, ens sentim menyspreats, però no ens queixem perquè considerem que el mòbil és una cosa íntima i privada.

Causa baralles?

Pares i fills tenen discussions constants per l'ús excessiu del mòbil, i afegiu-hi l'agressi­vitat, l'ansietat i l'estrès. El mòbil és a Espanya la primera causa de demanda de conciliacions familiars. És molt important saber que el ­mòbil no pot ser moneda de canvi, ni càstig

ni premi.

La mitjana d'edat del primer mòbil?

Entre els 10 i 12 anys, i va baixant. L'excusa és que tots els nens en tenen i que sense ell no estan integrats. És fals, un noi sense mòbil té els mateixos amics i es relaciona molt més.

Quins altres perills implica la barra lliure de tecnologia?

Accés a la pornografia, la violència, i les apostes. Com volem que no hi hagi manadas si el porno que veuen és aquest?..., orgies de quatre paios i una paia, o agafant-la pel coll i picant-li les natges. Els adolescents s'estan formant amb els vídeos que veuen.

A quina edat comencen a veure pornografia?

A partir dels 9 o 10 anys, i el consum és molt alt. Tots els joves que ens arriben veuen pornografia duríssima.

Què cal fer?

Aprovar una llei que marqui l'edat de tenir ­mòbil, com n'hi ha en el consum d'alcohol o el tabac; prohibir-ne l'ús a les escoles, educar en el bon ús de les noves tecnologies, prohibir la publicitat d'apostes, i posar en valor les rela­cions interpersonals.

Instagram és un aparador.

En els adolescents hi ha moments d'impulsivitat en què escriuen o pengen coses que jugaran en contra seu i que no tenen marxa enrere.

Hem integrat la constant dringadissa dels WhatsApp.

El WhatsApp pot crear molta ansietat perquè has d'estar a l'altura del grup, i a més exigeixen que la resposta sigui immediata, i això genera estrès. Fixi's en aquella noia.

Una mòbil zombi.

Realment ens cal mirar el mòbil pel carrer? Quantes coses de les que mirem són útils de debò? Estem perdent vida. És fonamental desconnectar de la pantalla per connectar amb nosaltres mateixos i amb els altres. La gent no es coneix a si mateixa però coneix la falsa de ­vida dels altres.

El futur passa per les pantalles.

El percentatge del que veuen els adolescents per a la seva formació és ínfim. I estem veient la punta de l'iceberg: cada Nadal hi ha un regal tecnològic.

Estem colonitzats pels mòbils.

Digui'm què li han aportat els seus últims cinc anys d'Instagram, m'agrada, comentaris de persones que ni coneix?... El mòbil i les xarxes són l'heroïna del segle XXI."

2) Conversa amb Sherry Turkle, entrevistada per Núria Escur i publicada a l'edició del 24.01.2019:

Per què els adolescents temen conversar: ho eviten?

Mantenir una conversa cara a cara exigeix més que enviar un ­watsap. Conversar requereix paciència i, sobretot, impedeix que puguem retocar o repetir el que hem dit. Això genera neguit, i per això els adolescents prefe­reixen enviar-se missatges a encetar una conversa. Es tracta de comoditat. Es volen comunicar, però només fins on ells decideixen fer-ho; volen revelar la seva personalitat, però a través d'un filtre.

La tecnologia ens permet mantenir les distàncies.

Esclar. I mostrar només el que volem que els altres vegin. Editem i esborrem fins que aconseguim el missatge perfecte. Això no es pot fer en una conversa en temps real. D'aquí la por de no poder arreglar el seu jo. Prefereixen el missatge, perquè així mostren el jo que els interessa.

D'aquí unes generacions haurem deixat de conversar per enviar-nos només senyals digitals? En aquest cas, quins trets perdrà la nostra personalitat?

Tinc l'esperança que no sigui així. La gent cada vegada és més conscient que hi ha un problema, i aquest és un gran pas. Som a temps de recuperar la conversa i tenir una relació sana amb els dispositius electrònics. Comunicar-nos únicament amb senyals digitals tindria grans impactes psicològics.

Fem servir una gran quantitat d'emoticones.

Una cosa força perillosa per si mateixa, perquè simplifica les nostres emocions, frivolitza la nostra psicologia, ens evita reflexionar sobre la nostra emoció real. Les conseqüències són greus; sobretot, com has dit, en la nostra personalitat. A més de dificultar la nostra capacitat d'exposar idees i emocions en temps real i de mantenir debats profunds, els restem importància a les emocions, i, com que no som testimonis de la reacció de l'altre, és més difícil que ens puguem posar en el seu lloc.

La pitjor conseqüència d'estar enganxat digitalment?

Aquests dispositius creen una il·lusió: que no estem mai sols. Quan ens connectem es genera la il·lusió que formem part d'una comunitat i que aquesta comunitat ens escolta. Sempre podem recórrer a la llista de contactes. Però això genera un problema greu: la por de la solitud.

Tendim a pensar que estant constantment connectat et sents menys sol.

Però és al revés. Si no som capaços d'estar a gust en solitud és més fàcil que ens sentim incompresos. És en solitud quan reflexionem sobre qüestions profundes i ens coneixem. Només després d'aquest procés tindrem la capacitat de conversar i crear relacions exitoses amb d'altres perquè parlarem d'idees pròpies i escoltarem les dels altres, en lloc de projectar en ells el que volem veure.

També hi ha una pèrdua d'empatia posterior.

Hi ha estudis que demostren que, els últims deu anys, hi ha hagut un descens d'un 40% en la capacitat d'empatia dels estudiants universitaris. Comunicar-nos per mitjà d'una pantalla ens allunya de les persones, ens impedeix veure les seves reaccions i intuir els seus sentiments. Som a temps d'aturar-ho. Després de passar cinc ­dies en un campament sense ­aparells electrònics, els nens recuperen la seva capacitat d'empatitzar i mantenen converses perquè no parlen sobre el que hi ha al seu mòbil, sinó del que hi ha al seu cap. És important que les institucions en siguin conscients, d'això.

El món digital ens fa insensibles?

D'una banda ens allunya de les persones amb qui tenim la il·lusió d'estar conversant i, per tant, de les seves emocions. Provoca que cada vegada ens comprenguem menys. I rebem una quantitat tan gran d'informació, d'imatges i d'estímuls que, al final, no ens involucrem de ple en gairebé res. Els restem importància, cada vegada ens afecten menys. Hi ha coses que només la conversa ens pot oferir, i recuperar l'empatia és una d'aquestes.

És cert que amb la tecnologies som capaços de dir coses que no diríem mai a la cara. Això és un avantatge?

No ho consideraria un avantatge. És cert que la tecnologia ens ­ofereix mètodes nous de comunicar-nos que són beneficiosos: ens fa sentir a prop de persones que estimem en moments importants i ens fa sentir acompanyats, escoltats.

Així doncs, la tecnologia és capaç de beneficiar-nos.

Si la sabem utilitzar. Així que no la fem servir de manera adequada, es torna perjudicial. Si enviem un missatge per evitar una confrontació cara a cara o per dir una cosa que de cap altra manera no ens atreviríem, estem deixant que la tecnologia intervingui directament en les nostres vides, canviï la nostra personalitat, alteri la manera d'expressar-nos. És una intrusió massa perillosa.

Vostè adverteix que hem de corregir el rumb si no volem una societat plena de ciutadans amb ansietat. Com es pot fer?

És simple: conversant més. No es tracta de desterrar la tecnologia de les nostres vides, sinó de crear espais que propiciïn la conversa. Si per això cal apartar els aparells electrònics durant un temps perquè extingeixen les converses, fem-ho! La simple presència d'un mòbil en una taula a l'hora de ­dinar distreu la nostra atenció i impedeix que aprofundim. Sabem que qualsevol es pot allunyar mentalment del lloc a través del telèfon. Això provoca que la conversa sigui trivial, poc profunda. Per això hem de crear espais sagrats, com ara la cuina, el saló o el cotxe, per aprendre a escoltar-nos, fins i tot quan és avorrit, perquè és en els moments que revelem la nostra veritable personalitat. Enviar missatges pot millorar les nostres relacions, ajudar-nos a superar moments difícils, però hem de ­saber utilitzar-ho.

Durant tots aquests anys d'investigació, en què mentre qüestionava el món digital hi estava tot el dia ficada per als seus estudis, com va aconseguir equilibrar la seva pròpia realitat?

Estic involucrada en el món digital per investigar i també perquè forma part de la meva època. Però moltes vegades he de frenar-me i posar-hi límits. Per exemple, m'esforço a no fer servir el mòbil com a despertador, perquè tindria conseqüències més enllà de la simple tasca de despertar-me: generaria la temptació de mirar els missatges enmig de la nit.


Sherry Turkle subratlla algunes de les conseqüències sobre el comportament en els que estaven enganxats al món digital:

1) Falta d'empatia

2) A les xarxes s'hi coneix gent, però molt superficialment

3) Només sabien demanar disculpes o trencar una relació per WhatsApp, fet que els inutilitzava per a la vida real

4) Falta d'atenció cap als altres, es crea una cuirassa de fredor

5) Creació d'una personalitat falsa