Botticelli 1480 |
Si els altres no tinguessin accés als secrets del nostre cor, a saber què hi ha en cada gest nostre d'autenticitat o d'autojustificació, però nosaltres sí que sabéssim amb precisió a què respon cada una de les nostres actituds i els nostres passos, podríem dir que som un secret.
Però sabem que no és així, i que ni nosaltres mateixos, ambivalents i complexos com som, podem saber què hi ha realment darrera de les nostres accions, fins a quin punt deriven de la nostra llibertat o estem condicionats a prendre un o altre camí, en quina mesura assumim la responsabilitat del nostre itinerari vital o ens abandonem a la facilitat, la comoditat, el plaer o fins i tot la por. Per això podem dir que els ésser humans no som un secret, sinó un misteri.
Un misteri insondable, ja que ni els altres ni nosaltres mateixos podem veure el fons del pou, podem saber a què respon realment el que fem. Aquesta "condició de misteri" no és un tret fàcil ni amable de la condició humana, però aquesta és la nostra naturalesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada