Sobre decadències

Picasso 1938

"A consideration of ancient Greek civilization illustrates the value of  discordance. The race was awakened into progress by a great ideal of perfection. This ideal was an immense advance upon the ideals which the surrounding civilisations had produced. It was effective and realized in a civilization which attained its proper beauty in human lives to an extent not surpassed before or since. Its art, its theoretic sciences, its modes of life, its literature, its philosophic schools, its religious rituals, all conspired to express every aspect of this wonderful ideal. Perfection was attained, and with the attainment inspiration withered. With repetition in successive generations, freshness gradually vanished. Learning and learned taste replaced the ardour of adventure. Hellenism was replaced by the Hellenistic epoch in which genius was stifled by repetition. We can imagine the fate of the Mediterranean civilization if it had been spared the irruptions of Barbarians and the rise of two new religions, Christianity and Mahometanism: —For two thousand years the Greek art-forms lifelessly repeated: the Greek schools of philosophy, Stoic, Epicurean, Aristotelian, Neo-Platonic, arguing with barren formulae: Conventional stories: A stabilized Government with the sanctity of ancient ceremony, supported by habitual pieties: Literature without depth: Science elaborating details by deductions from unquestioned premises: Delicacies of feeling without robustness of adventure.

This is no fancy picture. Despite all storms, something of this sort happened to the Byzantine Empire for a thousand years; and despite the inroad of a new religion, Buddhism, and despite Tartar invasions, something of this sort did happen to the vast Chinese Empire for a thousand years. The Chinese and the Greeks both achieved certain perfections of civilization —each worthy of admiration. But even perfection will not bear the tedium of indefinite repetition. To sustain a civilization with the intensity of its first ardour requires more than learning. Adventure is essential, namely, the search of new perfections."

Alfred North Whitehead a Adventures of Ideas (1932), Cap. XVII, 5

Possible traducció:

"Una consideració de la civilització grega antiga il·lustra el valor de la discordança. Aquesta havia estat despertada al progrés per un gran ideal de perfecció. Aquest ideal era un avanç immens sobre els ideals que havien produït les civilitzacions circumdants. Va ser efectiu i realitzat en una civilització que va aconseguir l'adient bellesa en les vides humanes fins a un punt no superat abans o des de llavors. El seu art, les seves ciències teòriques, els seus modes de vida, la seva literatura, les seves escoles filosòfiques, els seus rituals religiosos, tots van conspirar per expressar cada aspecte d'aquest meravellós ideal. Es va aconseguir la perfecció, però amb aquesta consecució la inspiració es va estroncar. Amb la repetició en generacions successives, la frescor es va anar esfumant progressivament. L'aprenentatge i el gust après van substituir l'ardor de l'aventura. L'hel·lenisme va ser reemplaçat per l'època hel·lenística en què el geni va ser sufocat per la repetició. Podem imaginar el destí de la civilització mediterrània si no hagués patit les irrupcions dels bàrbars i l'ascens de dues noves religions, el Cristianisme i l'Islam: -Durant dos mil anys les formes artístiques gregues repetides sense vida: Les escoles de filosofia grega, estoica, epicúria, aristotèlica, neoplatònica, argumentant amb fórmules estèrils: Històries convencionals: Un govern estabilitzat amb la santedat del cerimonial antic, recolzat en les pietats habituals: Literatura sense profunditat: Ciència elaborant detalls per deducció des de premises inqüestionades: Delicadesa de sentiment sense la robustesa de l'aventura.

Aquesta no és cap imatge fantasiosa. Malgrat totes les tempestes, una mica d'això va passar a l'Imperi Bizantí durant mil anys; i malgrat l'aparició d'una nova religió, el Buddhisme i, malgrat les invasions tàrtares, una cosa semblant va passar al vast Imperi Xinès durant mil anys. Els xinesos i els grecs van assolir certes perfeccions de civilització -cada una d'elles digne d'admiració. Però ni la perfecció suporta el tedi de la repetició indefinida. Mantenir una civilització amb la intensitat del seu ardor inicial requereix més que aprendre. L'aventura és essencial, és a dir, la recerca de noves perfeccions."