De Kooning 1961 |
La primera temporada de la sèrie Homecoming, escrita per Eli Horowitz i Micah Bloomberg, dirigida per Sam Esmail i protagonitzada per una Julia Roberts acompanyada per molt bons actors, és una estranya obra de ciència ficció que planteja un dilema moral interessant.
Figura que s'ha trobat una substància capaç d'esborrar de la ment els impactes post-traumàtics, cosa que inclou la mala consciència, el remordiment.
Si això pogués ser, aplicaríem aquesta substància? Ens l'aplicaríem a nosaltres mateixos?
Un món sense traumes ni remordiments sembla desitjable... Però no estaríem llavors alterant essencialment la condició humana? No estaríem robotitzant els humans? És dur suportar la mala consciència, però no és aquest un dels elements que ens fan humans, i no déus o màquines?
Un detall interessant: al final de tot de la sèrie, després dels crèdits (cosa que farà que molta gent no la vegi), hi ha una escena en la que una persona s'aplica la substància a ella mateixa després d'haver fet un gest èticament qüestionable (carregar el mort sobre una persona, certament responsable, però de manera que els altres quedin alliberats de la seva responsabilitat).
Ho faríem, nosaltres, si la substància existís (afortunadament, deu ser impossible una substància així)? Després de cada cosa mal feta, un petit toc de substància i el fet quedaria oblidat...
Figura que s'ha trobat una substància capaç d'esborrar de la ment els impactes post-traumàtics, cosa que inclou la mala consciència, el remordiment.
Si això pogués ser, aplicaríem aquesta substància? Ens l'aplicaríem a nosaltres mateixos?
Un món sense traumes ni remordiments sembla desitjable... Però no estaríem llavors alterant essencialment la condició humana? No estaríem robotitzant els humans? És dur suportar la mala consciència, però no és aquest un dels elements que ens fan humans, i no déus o màquines?
Un detall interessant: al final de tot de la sèrie, després dels crèdits (cosa que farà que molta gent no la vegi), hi ha una escena en la que una persona s'aplica la substància a ella mateixa després d'haver fet un gest èticament qüestionable (carregar el mort sobre una persona, certament responsable, però de manera que els altres quedin alliberats de la seva responsabilitat).
Ho faríem, nosaltres, si la substància existís (afortunadament, deu ser impossible una substància així)? Després de cada cosa mal feta, un petit toc de substància i el fet quedaria oblidat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada