Sobre la Discòrdia

Picasso 1938

"There are in fact higher and lower perfections and an imperfection aiming at a higher type stands above lower perfections. The most material and the most sensuous enjoyments are yet types of Beauty. Progress is founded upon the experience of discordant feelings. The social value of liberty lies in its production of discords. There are perfections beyond perfections. All realization is finite, and there is no perfection which is the infinitude of all perfections. Perfections of diverse type are among themselves discordant. Thus the contribution to Beauty which can be supplied by Discord —in itself destructive and evil— is the positive feeling of a quick shift of aim from the tameness of outworn perfection to some other ideal whith its freshness still upon it. Thus the value of discord is a tribute to the merits of Imperfection."


"In a personal succession of occasions the upward path towards an ideal of perfection, with the end in sight, gives a thrill keener than any prolonged halt in a stage of attainment with the major variations completely tried out. Thus the wise advice is not to rest too completely in any continued realization of the same perfection of type."

Alfred North Whitehead a Adventures of Ideas (1932), Cap. XVII, 4 i 6

Possible traducció:

"De fet, hi ha perfeccions més altes i més baixes, i una imperfecció cap a un tipus més alt es troba per sobre de les perfeccions més baixes. Els gaudis més materials i més sensuals encara són tipus de Bellesa. El progrés es basa en l'experiència de sentiments discordants. El valor social de la llibertat rau en la seva producció de discòrdies. Hi ha perfeccions rere perfeccions. Tota realització és finita i no hi ha cap perfecció que sigui l'infinitud de totes les perfeccions. Perfeccions de tipus divers són discordants entre elles. Per tant, la contribució a la Bellesa que la Discòrdia -en si mateixa destructiva i malvada- pot aportar és el sentiment positiu d'un ràpid canvi d'aspiració des de la insipidesa de la perfecció gastada a algun altre ideal encara ple de frescor. Així, el valor de la discòrdia és un homenatge als mèrits de la Imperfecció."

"En una successió personal d'ocasions, el camí ascendent cap a un ideal de perfecció, amb el final a la vista, dóna una emoció més intensa que qualsevol detenció prolongada en una etapa d'assoliment amb les principals variacions completament provades. D'aquesta manera, el consell prudent és no reposar massa completament en cap realització continuada de la mateixa perfecció de tipus."