Sobre la modèstia

Sunyer 1924

"Aquesta virtut humana que anomenem modèstia també és un art. Té a veure amb la mesura, la contenció, l'harmonia, l'oportunitat, la comunicació real, i també amb la gratitud amb la vida. No és, com es diu de vegades, una falsa humilitat, perquè si alguna cosa és la modèstia és autèntica i si no, no ho és. I no es tracta d'acotar el cap i rebaixar-se davant dels altres, sinó de viure d'acord amb la realitat de les coses que van passant i acollint el present sense fer escarafalls, de manera senzilla i, per damunt de tot, sense protagonismes. Tots estem en aquest mateix món encara que alguns sembla que viuen en una altra galàxia, pels seus comportaments i paraules, com si no estiguessin fets de la mateixa matèria. Potser l'exercici del poder encomana una mena d'eufòria semblant a un dopatge químic del qual semblaria que costa molt sortir-ne. És una llàstima perquè els que es creuen poderosos perden la seva autèntica vida, és com si representessin un personatge en el qual no acaben de creure i no se'n poden desfer. El poder té les seves normes i, com una secta, no deixa escapar ningú que l'hagi adorat alguna vegada.

En canvi, la modèstia enllaça les persones, les unes amb les altres, amb afecte, i els afectes que crea la modèstia no es desfan amb facilitat perquè la seva base és el respecte mutu per a cada persona tal com és i prou, sense exigències de cap tipus. La comprensió també és una de les seves característiques i és en aquesta comprensió on neix el respecte. I deia, en començar, que la modèstia té a veure amb l'art, perquè, com un artista que pinta un quadre inacabable, la modèstia és una creadora de relació continuada en el temps i mai sotmesa a l'enveja i la cobdícia. És una aproximació a la necessitat de benestar en la convivència, potser mai aconseguida del tot, com tota cosa humana, però és un intent real de bona voluntat en el fet de viure.

Hi ha, en el llenguatge, paraules oposades a la modèstia com poden ser, per exemple, èxit, fama, poder, victòria, competició i moltes altres que es fan servir de manera quotidiana sense cap escrúpol, quan són paraules que impliquen sempre un perdedor. Potser cal canviar una mica el llenguatge usat perquè aquestes paraules contràries a l'entesa de les persones perdin la seva aurèola mal adquirida. Som fills del nostre llenguatge i cal cuidar-lo amb l'art de la modèstia."

Remei Margarit a La Vanguardia de l'11.08.2018