Comentava el gran Josep Corbella a La Vanguardia del 01.06.2012 que, segons la NASA, el Hubble ha recollit durant els darrers cinc anys prou dades com per confirmar la col·lisió frontal de la Via Làctia amb Andròmeda d'aquí a 4.000 milions d'anys (una col·lisió a la que ja fèiem referència en el nostre post de 23.06.2008).
La fusió entre les dues galàxies durarà 2.000 milions d'anys, resultant-ne una nova galàxia amb un enorme forat negre al seu centre.
La fusió entre les dues galàxies durarà 2.000 milions d'anys, resultant-ne una nova galàxia amb un enorme forat negre al seu centre.
La galàxia d'Andròmeda inclou un bilió d'estrelles; la Via Làctia, entre 200.000 i 400.000 milions.
Actualment les dues galàxies estan a 2,5 milions d'anys llum de distància, i estan aproximant-se l'una a l'altra a... 400.000 quilòmetres per hora!
Ara Aldo Serenelli, a La Vanguardia del 29.07.2018, hi afegeix algunes precisions:
"La Via Làctia és part del conjunt de galàxies conegut com el Grup Local, format per diverses desenes de galàxies i amb un diàmetre estimat d'uns 10 milions d'anys llum. La nostra galàxia i la d'Andròmeda són les dues més massives del grup.
Les galàxies del Grup Local també interactuen entre elles mitjançant la seva força gravitatòria. Per predir la interacció futura entre la Via Làctia i Andròmeda és necessari conèixer el seu moviment relatiu, que no és senzill de mesurar. En especial, la velocitat tangencial entre l’una i l’altra és la que presenta més dificultats per ser mesurada. Fins a principis d’aquest any, els resultats obtin guts amb el telescopi espacial Hubble indicaven una velocitat tangencial molt petita, per la qual cosa s’esperava que en el futur hi hagués una col∙lisió gairebé directa entre les dues galàxies. Recentment, els resultats obtinguts amb la missió europea Gaia indiquen una velocitat tangencial més gran, per la qual cosa és possible que la col∙lisió amb Andròmeda sigui menys directa. Partint d’aquests resultats, es calcula que la Via Làctia i Andròmeda es fusionaran d’aquí uns 6.000 milions d’anys, tot i que el procés de col∙lisió començarà 2.000 milions d’anys abans.
El Sol no correrà cap risc durant aquest procés. La densitat de les estrelles a l’espai és massa baixa perquè hi hagi una probabilitat raonable de col∙lisió directa amb altres estrelles o fins i tot d’una aproximació molt propera que pugui alterar l’estabilitat del sistema planetari.
Tot i això, l'òrbita del Sol al voltant de la Via Làctia es veurà certament afectada. Encara que no és possible determinar la destinació final amb total certesa, una vegada que el procés de col∙lisió finalitzi és molt probable que el Sol acabi en una òrbita molt més allunyada del centre de la galàxia que ara. La nova galàxia serà molt diferent de les actuals, ja que serà una galàxia el∙líptica i no espiral com la Via Làctia i Andròmeda."
El que no comenta Serenelli és que probablement d'aquí 6.000 milions d'anys el Sol ja haurà acabat el seu cicle vital...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada