L'avi de Manacor

Fautrier 1948

No en sé cap detall: només el que diuen el telenotícies i el diari. Un avi de Manacor, de 56 anys, deixa la seva neta de deu mesos dormint al cotxe a les 10 del matí. Se'n recorda a les tres de la tarda. La criatura ja ha mort per la calor.

De cop, la tragèdia es fa present en la vida d'unes persones. L'avi, els pares, altres familiars. Enmig de la quotidianitat més absoluta. Sense cap motiu. Sense cap mena de sentit. La tragèdia pot ser poc freqüent en les nostres vides, però sempre és a prop, a tocar, amagada en qualsevol racó de la nostra petita vida de cada dia.

No sé quina mena de persona era aquest avi. És igual. La tragèdia l'ha tocat i ha capgirat la seva vida per sempre. I als altres se'ns trenca el cor davant de fets com aquest. No s'hi pot fer res. No hi podem fer res. Només pregar, sigui el que sigui el que això vulgui dir.

La tragèdia d'aquesta mena és diferent de la tragèdia de les guerres, de la misèria, de la violència. Diferent, potser menor, però colpidora. Perquè és a tocar. Perquè és absurda. Perquè tots la podem patir en qualsevol moment. Prego per l'avi de Manacor.