Sentiments

Kirchner 1910

"Jo soc una persona optimista que traspua felicitat. ... Però quan comences el dia llegint sobre el que passa al món, com ara la intolerància i els populismes, és difícil continuar optimista.

Ho veig així perquè ho sento així?

La nostra capacitat de ser cent per cent humans té a veure amb el coneixement i la percepció, amb l'ús del llenguatge, amb la nostra capacitat de raciocini, però també amb la nostra capacitat de sentir i escoltar els nostres propis sentiments.

Una mica més que la pura biologia.

Però és la biologia la que ens permet comprendre gran part d’aquesta complexitat.

Expliqui-m'ho.

Per entendre en què consisteix sentir hem d’entendre prèviament la relació que existeix entre el fet de sentir i la regulació de la vida, és a dir, el conjunt de processos que mantenen la vida.

L'homeòstasi.

Sí, una cosa que va començar a existir molt abans que els humans existíssim com a tals.

En els organismes unicel·lulars?

Descendim d’ells no només biològicament sinó també psicològicament i socialment.

Què tinc a veure amb una ameba?

La nostra ment i les nostres cultures estan lligades a aquella vida primigènia perquè tot està governat per aquella força d'autoconservació: el sentiment és una projecció de l'homeòstasi. I els sentiments guien la nostra evolució.

Els sentiments són consubstancials a la vida?

Tècnicament els sentiments succeeixen quan el cervell, la ment, té la capacitat de representar el que succeeix al nostre cos. ... Els sentiments són una representació de l'estat corporal. Si estàs en benestar, l'homeòstasi està operant perfectament i hi ha harmonia en els sistemes vitals. Quan sents por o estàs malalt, hi ha una constricció dels sistemes de la vida i es trenca l'harmonia.

Sentiment i estat vital són inseparables?

Sí. No pots sentir-te bé i tenir un estat de manca d'harmonia en el teu cos. Si el teu organisme està desorganitzat perquè tens la grip o perquè estàs enfadat, l'harmonia corporal estarà alterada.

I quina és la relació entre aquest sentir i les primeres criatures unicel·lulars?

Els bacteris tenen respostes emotives, però no tenen sentiment perquè no tenen una ment. Només podem tenir sentiments quan apareix el sistema nerviós.

Aleshores...?

La vida necessita regulació, i en criatures complexes com nosaltres aquesta regulació és molt més complexa; nosaltres vam haver d’utilitzar els sentiments per guiar el nostre comportament. Per exemple, si un està cansat sap que ha de descansar; els sentiments ens poden orientar en la vida, ens han fet avançar.

I?

Els bacteris no tenen cap manera d'orientar les seves vides perquè no tenen sentiments, però nosaltres tenim un tipus d'homeòstasi que coincideix amb l'homeòstasi bàsica, amb les seves respostes automàtiques.

Som el resultat de l'evolució dels comportaments emocionals dels bacteris?

Sí, perquè les emocions i els sentiments són coses diferents, una precedeix l’altra. Si, per exemple, punxem una ameba, es retraurà, i això és una resposta emotiva automàtica.

Els sentiments han estat la clau de l'evolució?

Sí, i el seu origen es troba en l'homeòstasi, de manera que les estratègies de comportament que ens han portat a la cultura ja eren presents en els organismes unicel·lulars.

L'homeòstasi ens va portar al sistema nerviós i aquest a la ment?

La ment no és generada únicament pel sistema nerviós sinó que resulta d’una interacció cooperativa entre el cos i el sistema nerviós. De fet, els sentiments són el resultat de la interacció de processos neuronals amb processos químics i viscerals.

Però els bacteris també cooperen...

Sí, i això és el més meravellós i sorprenent: organismes simples amb una sola cèl·lula i sense sistema nerviós ni ment perceben la presència d'altres organismes, hi responen i es comporten socialment gràcies a l'homeòstasi, i per això defenso que per estrany que sembli són els precursors de la cultura.

Cap a on apunta l'evolució?

L'únic que sabem és que en l'evolució tot el que s'ha esdevingut ha estat per protegir la vida dels organismes que estan evolucionant, aquest és el mandat de l'homeòstasi, és a dir: intenta organitzar la vida de manera que pugui continuar vingui el que vingui.

Llavors, evolucionar no és millorar?

Jo no crec que l’evolució ens acosti a la perfecció, simplement ens dirigeix a una capacitat més gran de supervivència.

Els bacteris són els que s'han adaptat millor; de què ens serveix, doncs, la intel·ligència?

Les nostres possibilitats de sobreviure com a criatures complexes que som augmenten amb la cultura i la intel·ligència; encara que en períodes com l'actual no ho sembli."

Antonio Damasio entrevistat per Ima Sanchís a La Contra de La Vanguardia del 18.08.2018