Què passa a l'Església?

Munch 1894

L'Església Catòlica és actualment un enorme vaixell embarrancat a la sorra d'una gran platja. Ha quedat dret, però no va enlloc.

Alguns dels passatgers i dels tripulants del vaixell n'han baixat i han marxat terra endins, allunyant-se del mar.

Molts s'han quedat al vaixell, doncs tenia moltes provisions i la vida (les creences, els sagraments, la teologia, la institució) hi pot continuar com si res passés. Certament que disminueix el nombre de passatgers i tripulants, però eren molts i en queden molts.

Alguns n'hem baixat i ens hem quedat a la platja mirant al mar. Separats els uns dels altres, ni tan sols parlem del tema. Potser esperem la possibilitat d'aplegar prou passatgers i tripulants com per treure materials del vaixell encallat i, amb altres materials obtinguts terra endins, fer un nou vaixell, més petit, i poder tornar a navegar. Faria falta gent que sabés fer vaixells i prou forces ben organitzades com per construir-lo. No sembla haver-hi indicis que apuntin en aquesta direcció.

Hi ha dues grans vies d'aigua que han portat el vaixell a embarrancar (altres avaries menors també hi són, però no resulten tan decisives). Una és la dificultat d'entesa de l'Església Catòlica amb el pensament contemporani. És una via d'aigua al fons del vaixell, potser poc visible però que el va afeblint.

L'altra gran via d'aigua és a la mateixa línia de flotació: és la qüestió dels abusos sexuals per part de membres del clergat catòlic i la seva ocultació (més o menys còmplice) per part de les autoritats eclesiàstiques, algunes d'elles també directament implicades. El capità, amb el seu uniforme blanc, mira d'arreglar-ho però sembla que no se'n surt. Ves que aquesta via d'aigua no acabi fent escorar el vaixell.

El títol d'aquest post recupera el d'un llibre de Mn. Joaquim Gomis i Sanahuja (1931-2013) publicat en castellà el 1970.

Ell, el Sèn, ens va guiar quan érem joves pels camins de l'Església, i comptarà sempre amb el nostre agraïment i homenatge.