La manca de lideratges

Soutine 1921

Potser és oportú recordar ara un element bàsic de teoria del lideratge. Sembla ser que el carisma no és tant una característica del líder, independent del context i sempre present, sinó el resultat de la trobada d'unes determinades característiques del líder amb unes determinades necessitats dels seguidors. Alhora, el carisma és el resultat de la trobada d'unes necessitats del líder (necessitat de projecció, o d'autoafirmació, per exemple) i unes característiques dels seguidors. Això es complementa amb allò que es designa com a caràcter situacional del lideratge. Així, que es doni una dinàmica de lideratge depèn de les característiques del líder i les dels seguidors, així com de la situació, del context específic en que es relacionen líder i seguidors.

Per tant, quan ara ens lamentem de la manca de lideratges forts i interessants a casa nostra, hem d'anar amb compte. No és culpa de ningú i és culpa de tots. No podem parlar com si aquesta manca de lideratges for conseqüència de la mandra o la covardia d'alguns, de la manca de ganes i d'iniciativa d'unes persones que podrien fer-ho però prefereixen la tranquil·litat de la seva vida quotidiana. Aquestes lamentacions són inútils. Hem de ser conscients que si es dóna aquesta manca de lideratges de qualitat tots en som responsables, és la nostra manera de ser col·lectiva, la dinàmica del la nostra societat, les prioritats i valors que la regeixen, els costums que predominen, la tàcita acceptació social, ni que sigui pel silenci, per la manca de resposta crítica, de pràctiques hipòcrites per part de determinats sectors amb influència (en l'àmbit polític, l'empresarial, el periodístic, el publicitari, l'artístic, el religiós, etc.) que tots sabem que es donen però que fem veure que no ho sabem, el que en aquests moments no permet l'aparició d'aquesta mena de lideratges que enyorem. Tolerem massa la inconsistència, la manipulació, l'engany, la mala administració, la negligència, la feina mal feta, que deixem passar per por, per mandra, per irresponsabilitat, perquè preferim l'anar tirant a l'enrenou que suposaria mostrar-se crítics amb aquests sectors i aquestes pràctiques. No és que ens vagi bé que ens enganyin, però ho acceptem sense queixa ni crítica, i així aquests sectors esdevenen intocables.

La nostra dinàmica social actual és perillosa, perquè pot provocar un buit de poder, una deixadesa de responsabilitats socials que acabi portant a l'aparició de pernicioses dinàmiques populistes que modifiquin una estructura política i social que ens sembla indestructible però no ho és. Fem, doncs, amb cura les nostres anàlisis del que ens està passant, posem l'atenció en les dinàmiques de fons de la nostra societat i cerquem maneres de modificar-les, de reconduir-les de manera que sigui possible l'aparició de lideratges positius. Només uns canvis profunds en la nostra mentalitat col·lectiva i en les nostres prioritats socials pot retornar-nos l'esperança; no esperem cap messiànic salvador que ens tregui les castanyes del foc, que ens estalviï la feina i l'esforç de pensar i de canviar tots plegats.