Justícia i pau

 

Hernández Pijuan 2005

Hi ha dues interpretacions més aviat contradictòries de la relació entre justícia i pau. Una diu que la justícia és una condició per a la pau, que sense justícia no hi pot haver pau, que mentre hi hagi injustícia no hi haurà veritable pau, que cal implementar la justícia per tal que hi hagi una pau real i sostenible. La justícia porta a la pau, hi ha harmonia entre ambdues.

L'altra diu que la justícia és antagònica amb la pau. Que la justícia és lluita, combat, en certa manera violència, modificació d'una situació injusta. Que per fer justícia cal trencar la pau. Que per mantenir la pau cal pagar el preu del manteniment d'un cert nivell d'injustícia o de determinades injustícies. Que no es pot tenir alhora justícia i pau.

De vegades, la justícia s'associa amb la venjança. Hom ha estat objecte d'un tracte injust, d'una malvestat, i la reacció és la de reclamar venjança per restituir la justícia. Actualment la venjança és, afortunadament, quelcom desacreditat, mal vist, i es proclama el perdó com a preferible a la venjança. Però cal anar en compte amb els pulsions espontànies ancestrals dels humans, i el desig de revenja n'és una.

Lògicament, volem ser justos i volem viure en pau. L'aspiració és al regnat conjunt d'ambdós valors. Però cal no oblidar que això demanarà un esforç per a deixar enrere la tensió latent que hi pot haver entre ells. Cal ser conscients d'aquesta tensió, per tal de poder superar-la.

I de vegades, fins i tot sovint, caldrà arribar a pactes, a renúncies. Potser per mantenir la pau caldrà acceptar que es mantinguin determinades injustícies. Potser per ser fidels a la justícia caldrà renunciar en certs moments a la pau. És just que determinades famílies siguin tant més riques que altres, és just que hi hagi Pedralbes i Ciutat Badia? Certament no. Però de vegades la por a una situació social caòtica o incerta fa que trobem preferible acceptar aquestes diferències i evitar el conflicte social. Que preferim un sistema fiscal menys redistributiu per evitar el risc de situacions de tensió. Però cal anar amb compte, no sigui que aquesta por al conflicte no acabi resultant en una acumulació de ressentiment que porti a un esclat de violència. Manejar sàviament les dues components és difícil, però és l'única possibilitat de mantenir la convivència i situar la tensió en uns nivells acceptables, gestionables. Si no ho sabem fer, les situacions es poden descontrolar i anar a parar a revolucions violentes o bé a sistemes opressius indesitjables, com les dictadures.

La democràcia vol ser un model social capaç de gestionar la tensió entre justícia i pau. Capaç d'introduir canvis graduals que millorin el nivell de justícia sense sacrificar la pau. No és fàcil, però és desitjable. Per això, quan en democràcia els partits utilitzen un llenguatge i unes pràctiques que semblen posar en risc el mínim d'harmonia global com perquè la democràcia funcioni, s'està posant en risc aquesta sàvia gestió de la tensió entre justícia i pau.