Vides

 

Sunyer 1929

Em ve a les mans un exemplar de Poemes en el temps, de Concepció Casanova. Era de la nostra tia Mercè Vilardaga Roig. Exemplar número 39 de l'edició de 300 exemplars numerats sobre paper superior llisat. És un llibret atractiu, amb bon paper, bona tipografia i boniques il·lustracions amb boixos de la germana de l'autora, Montserrat Casanova. Està dedicat als seus pares. El publicà l'Editorial Altés el 6 d'octubre de 1930. Preu de 5 pessetes. El pròleg de l'autora està datat a Madrid el novembre de 1929.

Llegeixo els 46 poemes. L'estructura, variada, i la musicalitat, m'agraden. El contingut se'm fa més aviat inaccessible. M'atrau el poema XXV:

Gorja. Fressa. Nit. El vent esquerda les tenebres.
S'aixeca neu glaçada que em fueteja els ulls.
Ara tinc por: he hagut de cloure les palpebres.
- Només m'enduc negrosa, per terra emperesida
l'ombra arrossegant-se de la meva vida.


També em ressonen el XLII:

Passar ràpida voldria
    un moment
    pel teu pensament
i continuar fent via.

i el XLIII:

El nostre viure de cada dia
potser és dintre del temps una harmonia.
La mort, n'és el llaüt?
Oh mort! o pensament que els meus sentits allargues,
com les branques dels arbres
al pas del vent sonor.

Em sorprenen els destinataris de les dedicatòries d'alguns dels poemes: el IV a J. Farran i Mayoral, el V a J. Ortega i Gasset, el VI a Joaquim Xirau, el XIII to Mr. N. King (amb la indicació de ser fet a La Molina el 1927), el XX a Pedro Salinas,  el XXI a Joaquim Balcells, el XLVI a Joan Ramon.

Miro si trobo alguna informació sobre l'autora, i afortunadament apareix a la Viquipèdia:

"Concepció Casanova i Danès (Campdevànol, 30 de desembre de 1906 — Sant Boi de Llobregat, 7 de març de 1991) va ser filòloga, poeta, mestra i traductora.

Cinquena filla del matrimoni entre Damià Casanova i Costa i Josefa Danès i Vernedes, que va morir per complicacions en el part de Concepció.

El seu pare, molt conscienciat de la necessitat de transformació de la societat familiar, va animar els seus fills a estudiar, la qual cosa va possibilitar a Concepció unes oportunitats que eren difícils d'aconseguir per a les dones en la seva època. Es va traslladar a Barcelona, per residir al Pensionat de la Misericòrdia, al carrer de Montalegre, on cursà estudis secundaris i rebé classes d'anglès a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (1920-1925). També va fer els estudis de l'Escola Superior de Bibliotecàries (1923 a 1924). Entretant, al 1924 publicà les seves primeres poesies al diari El Dia, de Terrassa. El 1927, amb 20 anys, el seu pare li concedia l'emancipació.

Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona (1927-30), i el 1929, després de llicenciar-se, es traslladà a Madrid, on inicià els estudis per doctorar-se per aquesta Universitat.

Durant els anys 1930-1931 es desplaçà a estudiar a la Universitat d'Oxford, becada per la Diputació de Barcelona gràcies al seu brillant expedient acadèmic. Allí estudià filosofia al Balliol College i al Christ Church; i literatura llatina al Pembroke College i al Keble College. La irregularitat en el pagament de la beca, però, li ocasionà alguns problemes econòmics. Durant la seva estada a la Gran Bretanya va conèixer el poeta Jorge Guillén i va entaular-hi amistat.

Tornà a Madrid per a la lectura de la seva tesi doctoral titulada "Luís de León como traductor de los clásicos", presentada el 1932, que li va permetre obtenir el premi extraordinari per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid.

Va començar una trajectòria professional al món de la docència, ocupant plaça en un primer moment a l'Institut Escola Ausiàs March, tasca que va compaginar amb la direcció de diversos cursos monogràfics en el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

També va realitzar, des de 1925, col·laboracions en premsa, tant comarcal com general (articles, poemes i traduccions). Apareixen publicacions seves en diferents revistes i diaris: Diari de Sabadell, El Borinot, Art Novell, Ciutat de Manresa, Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, La Nau, Ginesta, Hèlix, La Publicitat, Mirador, Claror, etc.); i també en ràdio, a Ràdio Associació de Catalunya.

Va pronunciar conferències i va fer recitals poètics en diverses institucions culturals de la seva època, entre les quals destaquen: l'Ateneu Barcelonès, l'Ateneu de Girona, l'Acadèmia Monturiol de Barcelona, a més d'altres institucions comarcals.

En 1928 va publicar un primer llibre de poemes, Núria, al qual va seguir el 1930 el seu poemari més important, Poemes en el temps, considerat en el seu moment com una fita en la nova poesia catalana d'avantguarda. Mentre va publicar també l'assaig Ideal de la vida de dues contraposades joventuts: la joventut segons l'esperit de Crist i la joventut paganitzada, (1929) i el 1935 la seva traducció de Polyeucte, de Corneille va ser guardonada amb el premi de traducció del Teatre Universitari de Catalunya.

Des de 1933 fins a 1936 és la responsable de cursos monogràfics com «La poesia a l'escola», de treballs de seminari i laboratori ("El llenguatge en el nen") i d'altres tallers, alguns en col·laboració amb la doctora Margarita Mengis, com per exemple «La formació dels conceptes científics i del llenguatge del nen».

A partir de 1935 la informació sobre la seva vida professional i personal disminueixen considerablement. En aquest any es casa amb Ramón Serra i Roca i es traslladen a França. Una desgràcia personal, la pèrdua de les seves filles bessones que van néixer prematurament mortes, li provoca una crisi que la va fer ingressar en una institució de salut mental, primer a França i després a Barcelona. Va romandre la resta de la vida ingressada en institucions d'aquest tipus fins que el 7 de març de l'any 1991, va morir als 84 anys."

En el magnífic blog CIVTAT, Ideari d'Art i Cultura (civtat.cat/casanova_concepcio.html) es complementa i enriqueix aquesta informació, de vegades de manera idèntica a la de la Viquipèdia (o viceversa). Hi apareix una fotografia de Concepció Casanova de molt jove:

i la següent informació: 

"Nascuda a "La Farga Casanova" de Campdevànol, el 30 de desembre de 1906, la filòloga, poetessa, mestra i traductora Concepció Casanova i Danés, va ser la petita dels cinc fills de Damià Casanova i Costa i Josefa Danés i Vernedes. Als dotze dies del seu naixement la seva mare va morir per complicacions durant el part.

El seu pare es tornà a casar, amb Concepció Puigserinanell i Corones, amb qui va tenir tres fills més.

El 1920 el seu pare l'envià al Pensionat de la Misericòrdia al carrer Montalegre de Barcelona per tal que pogués cursar l'ensenyament secundari i aprendre anglès a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. Els estudis s'allargaren fins el 1925 i els combinà amb classes a l’Escola Superior de Bibliotecàries on hi estudià el curs 1923-1924.

El 1924 veu publicades les seves primeres poesies al diari El Dia, de Terrassa.

El 1925 estudià a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Tarragona per obtenir el títol de batxillerat que finalment li fou atorgat per la Universitat de Barcelona l’any 1928.

Entre 1927 i 1930 estudià filosofia a la Universitat de Barcelona i fou alumna de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge. Els seus brillants resultats acadèmics la van fer mereixedora d'una beca de la Diputació de Barcelona per a ampliar estudis a la Universitat d'Oxford. Allí hi acabà la seva tesi doctoral i hi pronuncià, el 25 de febrer de 1931, la conferència Catalunya. També allí va fer gran amistat amb el reconegut poeta vallisoletà Jorge Guillén. La seva tesi doctoral Luis de León como traductor de los clásicos, presentada a Madrid el 1932 i publicada a Barcelona el 1936, va ser guardonada amb un premi extraordinari per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid.

Posteriorment compaginà l'escriptura amb una plaça de mestra a l'Institut Escola Ausiàs Marc, on fins i tot hi feu classes d'anglès, i amb la direcció de diversos cursos monogràfics al seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Des de 1925 publicà assíduament articles, poemes i traduccions als diaris i revistes Diari de Sabadell, El Borinot, Art Novell, Ciutat, Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, La Nova Revista, La Nau, Ginesta, Hèlix, La Publicitat, Mirador, Claror, El Matí, Scriptòrium, El Dia, etc. També va col·laborar en l'espai radiofònic que Mirador tenia a Ràdio Associació de Catalunya i va fer recitals poètics a l'Ateneu de Girona entre 1923 i 1928.

El 1931 pronuncià a l'Ateneu Barcelonès les conferències La vida a les Universitats angleses i els ensenyaments i els exemples que per a la nostra en podem deduir i Les institucions d’Oxford; possibilitats de la seva implantació a ací. El 1932 pronuncià, a l’Acadèmia Monturiol de Barcelona -per a la Mútua Escolar Blanquerna-, la conferència La vida de les noies estudiants a les Universitats angleses.

En el camp de la poesia, el 1928 publicà el primer recull poètic Núria, i el 1930 el seu poemari més important Poemes en el temps, il·lustrat amb boixos de la seva germana petita Montserrat, que fou considerat en el seu moment com una fita en la nova poesia catalana d'avantguarda.

En altres facetes literàries destaquen l'assaig publicat el 1929 Ideal de vida de dues contraposades joventuts: la joventut segons l'esperit de Crist i la joventut paganitzada, guardonat per la Joventut Catòlica de Molins de Rei, i la seva traducció de Polliucte de Corneille, de 1935, guardonada amb el premi de traducció del Teatre Universitari de Catalunya.

El mateix any 1935, després d'un avortament, va patir un desequilibri psíquic greu, arran del qual fou internada, poc després, a l'Hospital Mental de la Santa Creu de Barcelona i, cap al final de la seva vida, al Sanatori de Sant Boi de Llobregat on va morir en el 16 de març de 1991.

En el volum de 2007-2008 dels Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Jordi Casanova i Roca -fill d'un nebot de Concepció Casanova- hi publicà Esbós biogràfic i literari de Concepció Casanova i Danés (Campdevànol, 1906 - Sant Boi de Llobregat, 1991). Poemes en el temps." (que podeu trobar a https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/225906/307438)

També hi ha un fragment d'una carta de Carles Riba a l'escriptora Paulina Crusat, datada el 8 de març de 1956:

"Quant a Concepció Casanova... és molt trist. L'ansietat, la susceptibilitat, la dolçor alhora exigent i indefensa que havia conegut en aquesta antiga alumna meva, un dia em fou dit que eren total «Umnachtung». Fa potser vint anys. Sempre he ignorat els detalls del desastre: s'havia casat, havia passat a un altre cercle de relació. De vegades pregunto per ella a la seva germana Montserrat, una pintora de talent: branda el cap, «Continua reclosa...»."

Colpidora trajectòria vital! Un itinerari magnífic, brillant, trencat als 30 anys per un avortament i una malaltia mental severa. Com es pot passar, en unes hores, del cim a l'abisme, i quedar-s'hi més de cinquanta anys, fins a la mort. La vida pot ser així de terrible, de desconcertant.