Ascensió

 

Antonio de Pereda 1650

"És al món de la llum llur dolça companyia,

i m'han deixat ben sol al meu camí;

però és bell llur record i d'angoixa esbandia

el pensament mesquí.

Al meu cor emboirat ara llu i m'acompanya

com els estels damunt d'algun bosc ple de son,

o com la resplendor que abriga la muntanya

així que el sol es pon.

Els veig passar dins un aire de glòria;

la seva llum mig colga el llarg desert

dels meus dies, que són com una grisa història

i com un brillar incert.

¡Oh alta humilitat, oh sagrada esperança,

talment el cel de bat a bat!

Aquests són els camins que el vostre amor atansa

al meu amor glaçat.

Dolça Mort! ¡Joiell d'or que pels justos fulgura

en la fosca només!

¡Quins misteris hi ha davall ta cendra pura,

si l'home et conegués!

Qui trobava desert algun niu bé pensava

que l'ocell en fugí,

però a quin bosc refila, vora quina aigua blava,

no ho gosaria dir.

I si als somnis més bells algun àngel venia,

i l'home solitari convida al seu redol,

també estranys pensaments els mots de cada dia

deixen, alçant el vol."

Aquesta traducció de Marià Manent d'un fragment d'un poema de Henry Vaughan (1621-1695) és tan perfecta que pot semblar un poema directament escrit en català...

Aquest és el text original d'aquest Himne a l'Ascensió (publicat el 1655), una mica més extens que la part traduïda per Marià Manent:

"They are all gone into the world of light!  

    And I alone sit lingring here;  

Their very memory is fair and bright,  

    And my sad thoughts doth clear.  

  

It glows and glitters in my cloudy brest

    Like stars upon some gloomy grove,  

Or those faint beams in which this hill is drest,  

    After the Sun's remove.  

  

I see them walking in an Air of glory,  

    Whose light doth trample on my days:

My days, which are at best but dull and hoary,  

    Meer glimering and decays.  

  

O holy hope! and high humility,  

    High as the Heavens above!  

These are your walks, and you have shew'd them me

    To kindle my cold love.  

  

Dear, beauteous death! the Jewel of the Just,  

    Shining no where, but in the dark;  

What mysteries do lie beyond thy dust;  

    Could man outlook that mark!

  

He that hath found some fledg'd birds nest, may know  

    At first sight, if the bird be flown;  

But what fair Well, or Grove he sings in now,  

    That is to him unknown.  

  

And yet, as Angels in some brighter dreams

    Call to the soul, when man doth sleep:  

So some strange thoughts transcend our wonted theams,  

    And into glory peep.  

  

If a star were confin'd into a Tomb  

    Her captive flames must needs burn there;

But when the hand that lockt her up, gives room,  

    She'l shine through all the sphære.  

  

O Father of eternal life, and all  

    Created glories under thee!  

Resume thy spirit from this world of thrall

    Into true liberty.  

  

Either disperse these mists, which blot and fill  

    My perspective (still) as they pass,  

Or else remove me hence unto that hill,  

    Where I shall need no glass."