Pregària pels metges

Chagall 1924

Es diu que Maimònides (1135-1204), metge, jurista i filòsof jueu, va llegir aquest text, en àrab, en un concurs organitzat per l'Escola de medecina del Marroc que tenia per tema: ·"Pregària que haurien de dir cada matí els qui exerceixen la medicina." (Hi ha qui considera que és un text del segle XVIII, però que recull les posicions de Maimònides).

"Déu de bondat! Has format el cos humà amb una saviesa infinita, hi has composat forces innombrables, sempre en acció per a conservar la unió tan admirable del cos amb la seva ànima immortal, de manera que cada funció s'executa pacíficament amb ordre, harmonia i concòrdia incomparables.

Però si la fragilitat de la matèria i la impetuositat de les passions arriben a descompassar aquest admirable conjunt, les forces actuen llavors en sentit contrari i el cos torna a aquesta pols de la que ha estat fet. Llavors tu envies a la persona els teus advertiments benefactors, les malalties, que l'adverteixen de la proximitat dels perills i el porten a aturar-los, si no a prevenir-los.

Al si de la terra, les muntanyes i les aigües has creat substàncies curatives que permeten a les teves criatures alleujar els patiments i curar les malalties. Tu has dotat els humans de saviesa per alleujar el dolor dels seus semblants; els has fet capaços de conèixer bé el cos huma, sà o malalt, per diagnosticar les malalties, i de trobar als llocs més amagats les substàncies curatives, per descobrir-ne els efectes i per preparar-les i aplicar-les com millor convingui en cada malaltia.

I com que la teva eterna providència m'ha destinat a vetllar sobre la vida i la salut de les teves criatures, així em preparo amb totes les meves forces per dedicar-me als deures de la meva professió. Recolza'm, Déu Totpoderós, en aquest gran treball perquè hi pugui tenir èxit, ja que sense la teva ajuda res del que faci pot anar bé.

Inspira'm un gran amor al meu art i a les teves criatures. No permetis que la set de guanys o que l'ambició de renom i admiració facin malbé la meva feina, ja que són enemigues de la veritat i de l'amor a la humanitat i poden enganyar-me fàcilment i desviar-me del noble deure d'atendre el benestar de les teves criatures.

Dóna vigor al meu cos i al meu esperit, per tal que estigui sempre disposat a ajudar igualment el pobre i el ric, el dolent i el bo, l'enemic igual que l'amic; fes que no em preocupi la meva imatge davant del sofriment dels malalts, ja que tu ets igualment el Creador i el Pare del pobre i el ric, del bo i el dolent, del teu amic i del teu enemic. Fes que en el que pateix jo vegi sempre un ésser humà.

Il·lumina la meva ment perquè reconegui el que es presenta als meus ulls i perquè sàpiga destriar el que està absent i amagat. Que no deixi de veure allò que és visible, però no permetis que m'arrogui el poder d'inventar allò que no existeix; doncs els límits de l'art de preservar la vida i la salut de les teves criatures són tènues i indefinits.

No permetis que em distregui: que cap pensament estrany desviï la meva atenció quan estigui a la capçalera del malalt o pertorbi la meva ment en la seva silenciosa deliberació, ja que són grans i complicades les reflexions que es necessiten per no fer malbé les teves criatures.

Concedeix-me que els meus pacients tinguin confiança en mi i en el meu art i segueixin les meves prescripcions i consell. Allunya del seu costat els falsos metges i la multitud dels parents, consellers i pretesos experts, gent cruel que amb arrogància fa malbé els millors propòsits del nostre art i sovint porten a la mort prematura a les teves criatures.

Si altres metges més instruïts i experts que jo em volen guiar i aconsellar, inspira'm envers ells confiança, obediència i reconeixement; ja que l'estudi del nostre art és immens, i certament no és donat a un de sol de veure-ho tot. Però si, al contrari, uns ignorants em censuren i se'n riuen de mi, fes que l'amor del meu art afermi el meu esperit i el torni invulnerable, de manera que, sense tenir en compte la reputació, l'edat o la alta posició dels meus adversaris, jo persisteixi en el que hagi reconegut com a veritable, ja que la complaença seria en aquest cas un delicte i provocaria la mort de les teves criatures.

Omple la meva ànima de delicadesa i serenitat si algun col·lega de més anys, orgullós de la seva experiència més gran, vol desplaçar-me, em menysprea o es nega a ensenyar-me. Que això no em faci un ressentit, perquè saben coses que jo ignoro. Que no m'entristeixi la seva arrogància. Perquè, encara que són ancians, l'edat avançada no els estalvia les passions i les bogeries. Jo espero, Déu de bondat, assolir la vellesa servint-te de la mateixa manera tota la meva vida.

Feu que sigui modest en tot excepte en el desig de conèixer l'art de la meva professió. No permetis que m'enganyi el pensament que ja en sé prou. Per contra, concediu-me el temps, la força, la voluntat, les ocasions de confirmar els coneixements adquirits i de saber-ne més cada dia, ja que si l'art és inacabable, la ment humana sempre pot créixer i enriquir-se cada dia amb coneixements nous.

Oh Déu de bondat! Tu m'has triat per vetllar sobre la vida i la salut de les teves criatures. Estic ara preparat per dedicar-me als deures de la meva professió. Ajuda'm en aquest gran treball, ja que sense el teu auxili res del que faci tindrà èxit."