 |
| Chagall 1971 |
"T'aixeques preciós en l'horitzó del cel,
sol vivent que vius des de l'origen.
Has omplerta tots els països amb la teva bellesa.
Hets bonic, gran, brillant,
t'eleves per damunt de tots els països.
Els teus raigs besen els països,
fins als confins de la teva creació.
Tu que ets Ra, els sotmets tots sencers,
els lligues amb el teu amor.
Ets lluny, però els teus raigs són sobre la terra;
ets sobre els rostres dels humans,
i no es coneixen les teves arribades.
Quan reposes a occident, sota l'horitzó,
la terra és dins d'una ombra
semblant a la de la mort.
Els humans dormen en les seves cases,
els seus caps estan coberts, els seus narius bloquejats,
cap ull en veu un altre.
Es podrien robar als que dormen tots els seus bens
que han posat sota els seus caps
sense que se'n donessin compte.
Tots els lleons surten dels seus caus
i tota bèstia verinosa es posa a mossegar.
Tot és fosc,
la terra és en silenci,
aquell que ha fet els éssers és dins del seu horitzó, en repòs.
A l'alba resplendeixes a l'horitzó.
Tu il·lumines, tu, el sol.
En el dia, foragites la foscor,
quan dones els teus raigs;
els Dos Països es desperten en festa,
els humans s'aixequen sobre els seus peus,
els seus braços s'aixequen per adorar la teva sortida
després d'haver rentat el seu cos i haver-se vestit.
Després cadascú se'n va a la seva feina.
Tota la terra fa la seva obra.
Tot bestiar està content amb el seu menjar.
Els arbres i les plantes verdegen,
i els ocells s'envolen dels seus nius:
les seves ales s'obren, adorant la teva ànima.
Tots els cabirols salten damunt les seves peülles,
tot el que vola i bat les seves ales viu,
quan tu resplendeixes per a ells.
Els vaixells pugen i baixen pel riu.
Tot camí s'obre perquè tu apareixes.
Els peixos en el riu salten davant el teu rostre,
els teus raigs penetren fins el fons del mar.
Tu desenvolupes el germen al si de les dones
i fas créixer la llavor dels homes,
tenint cura del fill al si de la seva mare,
i calmant-lo per tal que no plori;
com una dida,
dones al que crees l'alè que l'anima,
per mantenir-lo en vida, en el si de la seva mare.
Quan l'infant surt del si,
el dia del seu naixement,
tu li obres la boca
i proveeixes les seves necessitats.
El pollet que és dins l'ou parla dins de la closca,
ja que tu li dones l'alè a l'interior,
per fer-lo viure. Tu el fas perfecte:
tu li has donat dins de l'ou el poder de trencar-lo;
surt de l'ou per cridar tant com pot,
i, des de que surt, camina sobre les seves potes.
Que en són de nombroses les teves obres,
misterioses als nostres ulls!
Només Déu, tu que no tens semblants,
has creat la terra segons el teu cor,
quan estaves sol:
els humans, totes les bèsties domèstiques i salvatges,
tot el que hi ha a la terra
i camina sobre els seus peus;
tot el que hi ha al cel
i vola amb les seves ales.
Els països estrangers, Síria i Núbia,
i la terra d'Egipte.
Has posat tots els humans al seu lloc
i proveeixes les seves necessitats.
A cadascú el seu aliment i el seu temps de vida.
Les seves llengües són diverses en les paraules,
els seus caràcters difereixen
i el seu color de pell també,
ja que tu, dispensador, has diferenciat els pobles.
Has diferenciat les contrades.
Crees el Nil dels inferns
i el fas surgir segons la teva voluntat
per amor, per tal que visquin els habitants,
ja que tu els has fet per a tu,
el seu Senyor; a causa de la teva sol·licitud.
O amo de tots els països,
tu resplendeixes per a ells,
sol del dia, gran en poder,
terror dels països llunyans.
Tots els països més llunyans, tu els fas viure;
els hi has donat un Nil en el cel,
per tal que caigui sobre ells,
que bati els turons amb els seus ruixats,
com el gran mar,
i que regui els seus camps entre les viles.
Que en són de grans els teus designis, oh Senyor de l'eternitat!
El Nil celestial és per als estrangers
i per a les criatures de tots els països
que caminen sobre les seves potes.
Però el Nil que ve dels inferns
flueix per a l'Egipte.
Els teus raigs nodreixen els camps:
tu resplendeixes i ells viuen,
abunden per a tu.
Tu has creat les estacions
per tal de mantenir en vida tot el que has creat.
L'hivern per a refrescar-los,
la calor a l'estiu.
Tu has fet el cel llunyà
per tal de resplendir-hi i de mirar
tot el que has creat.
Només tu resplendeixes
sota els teus aspectes de sol vivent.
Que només treguis el cap
i que estiguis al màxim del teu esclat,
tan si ets lluny com si t'apropes,
has creat milions de formes només teves,
ciutats i viles, els camps,
els camins i els rius.
Tots els ulls et contemplen al seu davant,
quan tu ets el sol del dia, allà dalt, oh Senyor!
Tu ets al meu cor;
ningú més et coneix,
excepte el teu fill Akhenaton.
Tu li has donat la saviesa, segons els teus designis.
Els éssers de la terra es formen sota la teva mà,
tal com tu els has volgut.
Tu resplendeixes i ells viuen;
tu te'n vas a dormir i ells moren.
Tu ets la durada de la vida per tu mateix;
tots viuen de tu.
I els ulls contemplen la teva bellesa
fins que te'n vas a dormir.
I tota feina s'acaba
quan te'n vas a dormir a l'occident.
Els éssers que has creat després de la terra,
els has fet créixer per al teu fill, sortit de la teva carn,
el rei dels Dos Egiptes,
que viu de Veritat,
la durada del qual és gran,
i per la seva gran esposa reial, que ell estima,
la mestressa dels Dos Països, Nefertiti,
vivent i florint
per sempre sens fi."
Himne atribuït al faraó Amenhotep IV (o Amenofis IV, en versió hel·lènica), que regnà a Egipte de 1350 a 1335 aC. Es canvià el nom per Akhenaton i instaurà l'únic període monoteista de la història d'Egipte, on es venerà com a únic déu Aton (o Atèn), simbolitzat pel sol.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada