dilluns, 5 d’octubre del 2026

Silenci vivent



Dubuffet 1959


"Au soir de la vie, lorsqu'il n'existe plus pour nous d'avenir terrestre, comment l'art nous parlerait-il de cette éternité que déjà nous contemplons? A cette contemplation, la musique seule s'accorde. Encore doit-elle très tôt le céder au silence - à ce silence vivant qui est, dès ici-bas, l'éternité commencée..."


François Mauriac a Mémoires intérieurs (1959), cap. V


Possible traducció:

"Al crepuscle de la vida, quan ja no hi ha futur terrenal per a nosaltres, com podria l'art parlar-nos d'aquesta eternitat que ja contemplem? Només la música està en sintonia amb aquesta contemplació. I fins i tot ella, molt aviat, ha de cedir el lloc al silenci, a aquell silenci vivent que és, ja aquí baix, l'eternitat començada..."