Vinyoli: Cessa, cor meu

Kandinski 1908

"Cessa, cor meu, de preguntar 

i assaja la lloança. 

Només qui lloa trobarà 

del seu dolor bonança,

car la cançó que neix al cor 

bressa la terra i les estrelles 

i transfigura les roselles 

en immortals espigues d’or.

Fes, doncs, lloant, el teu camí, 

des del matí fins a la posta. 

Davant l’enigma del destí, 

sigui el teu cant una resposta."

Joan Vinyoli, a Les hores retrobades (1951)