Quatre llavors

Yuan Jiang 1691

"Cada ésser humà té un cor que s'apiada dels altres, perquè el cor de cada ésser humà és mogut pel temor i l'horror, la tendresa i la gràcia, si de sobte veu un infant que està a punt de caure en un pou. I això no és perquè vulgui fer amistat amb el pare o amb la mare de l'infant, ni perquè vulgui guanyar-se l'admiració del seu país ni la dels seus amics, ni perquè els plors de l'infant li facin pena.

No hi ha cap ésser humà que no tingui un cor compassiu i tendre; no hi ha cap ésser humà que no tingui un cor per a la vergonya i la indignació; no hi ha cap ésser humà que no tingui un cor per sotmetre's i rendir-se; no hi ha cap ésser humà que no tingui un cor per a la veritat i la mentida.

Un cor compassiu i tendre és la llavor de l'amor; un cor per a la vergonya i la indignació és la llavor de la justícia; un cor per a rendir-se i sotmetre's és la llavor de la cortesia; un cor per a la veritat i la mentida és la llavor de la saviesa.

L'ésser humà té aquestes quatre llavors dintre seu. Amb aquestes quatre llavors, l'humà que les fa germinar i créixer dins ell és com un foc que comença a cremar, com una primavera que comença a fluir."

Mengzi (371 aC - 289 aC)

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció de Montserrat Abeyà).