![]() |
| Daubigny 1874 |
"Le son du cor s'afflige vers les bois
D'une douleur on veut croire orpheline
Qui vient mourir au bas de la colline
Parmi la bise errant en courts abois.
L'âme du loup pleure dans cette voix
Qui monte avec le soleil qui décline
D'une agonie on veut croire câline
Et qui ravit et qui navre à la fois.
Pour faire mieux cette plaine assoupie
La neige tombe à longs traits de charpie
A travers le couchant sanguinolent,
Et l'air a l'air d'être un soupir d'automne,
Tant il fait doux par ce soir monotone
Où se dorlote un paysage lent."
Paul Verlaine a Sagesse, Sagesse III n. 9 (1880)
(Debussy en va fer una cançó per a veu i piano: Trois mélodies de Verlaine, L. 81 n. 2)
Possible traducció:
"El so del corn plora cap al bosc
amb una pena que hom vol creure orfe
que ve a morir al peu del turó
entre el cerç, vagant en breus lladrucs.
L'ànima del llop plora en aquesta veu
que s'aixeca quan el sol declina
en una agonia que hom vol creure tendra
i que delecta i afligeix alhora.
Per fer millor aquesta plana adormida
la neu cau en llargues i fines ratlles
a través de la posta de sol sagnant,
i l'aire sembla un sospir de tardor,
tan suau és en aquest vespre monòton
on un paisatge lent s'adorm."

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada