Martí i Pol: Si parlo del teus ulls

Hernández Pijuan 1959

"Si parlo dels teus ulls em fan ressò

cadiretes de boga i un ponent de coloms.

Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò

profundíssimes coves i ritmes de peresa.

Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò

platges desconegudes i quietuds d'església.

Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò

melicotons suavíssims i olor de roba antiga.

Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,

del teu cos que he estimat,

només em fa ressò la meva veu,

i llavors tanco avarament els ulls

i em dic, per a mi sol, el secret dels camins

que he seguit lentament a través del teu cos

tan càlid com la llum,

tan dens com el silenci."

Miquel Martí i Pol a Si esbrineu d'un sol gest el secret dels meus versos, els heu arrabassat la meitat de la vida (1957).