Equivocació

Rouault 1945

"Textos com: "En veritat us ho dic: n'hi ha alguns dels aquí presents que no moriran abans que no hagin vist venir amb poder el regne de Déu" (Mc. 9, 1); "En veritat us dic que no passarà aquesta generació que tot això no s'hagi realitzat" (Mc. 13, 30); "No acabareu pas les poblacions d'Israel, abans que no vingui el fill de l'home" (Mt. 10, 23), manifesten clarament que Jesús veia molt propera la manifestació del regne de Déu. No podem pas pensar que es refereixi al regne ja incoat, sinó a la plenitud del regne tal com l'entenien els jueus i tal com l'entengueren els deixebles. Aquí cal afirmar amb sinceritat i coratge que Jesús s'equivocà. Això no minva gens la seva grandesa ni compromet la substancialitat de la seva missió. La presència de Déu en Jesús, i fins allà on arribi aquesta presència i en tot el que l'afecti, no destrueix l'home, no el retrinxa, sinó que més aviat l'estableix i el té en compte. És en l'home i partint de l'home que Déu s'automanifesta en Jesús. La presència de Déu no li dispensa les limitacions. D'aquí que Jesús mai no serà tan home i mai no serà tan automanifestació de Déu com quan manifesta la seva condició humana, com quan és limitat, com quan s'equivoca, com quan té por i quan mor. Jesús no ho sabia tot. Ell mateix ho va dir: "Pel que fa al dia o a l'hora, ningú no ho sap, ni els àngels del cel, ni el fill, sinó el Pare." (Mc. 13, 32). En la petitesa de l'home es manifesta la grandesa de Déu. Jesús es manifestà molt home equivocant-se."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 138-139).