L'obra d'art

Vermeer 1665

Una obra d’art ens impacta, encara que no sapiguem perquè; ens arriba a fons, ens commou, ens parla encara que no sapiguem què ens diu... Això és el que se suposa que fa una obra d’art.

Si mirem d'esbrinar de què ens parla i perquè ens parla, veurem que això depèn:

• De l'obra 

• De nosaltres (a cadascú li parla diferent, el que vol dir que l'obra “ens fa parlar a nosaltres” i “parla de nosaltres”)

• Del nostre moment (una mateixa obra ens diu coses diferents segons el moment de la nostra vida en que la veiem, segons el nostre estat d'ànim...).

 Així doncs, cada vegada que algú contempla una obra d'art i la fa parlar, entra en diàleg amb ella, pensa sobre ella, aquesta verbalització serà diferent. No hi ha una "única interpretació d'una obra d'art". Per això l'art és tan ric, tan obert, tan potent. No només cada quartet de Beethoven ens parla d'una determinada manera, sinó que cada interpretació d'un determinat quartet parla d'una determinada manera, que a més és diferent per a cada un que l'escolta, en funció del seu moment personal i de la seva cultura. Cada vegada que algú s'atura davant d'un quadre d'un museu, aquest parla diferentment, en funció del contemplador. Podem sentir una simfonia o contemplar una escultura cent vegades, i sempre ens parlarà diferent, ens dirà una cosa nova, ens obrirà un nou horitzó. És lògica, doncs, la veneració que sentim per les obres d'art, per aquesta seva inesgotable capacitat de parlar-nos diferent, d'enriquir-nos.

L’obra, el subjecte que la contempla i el moment de la contemplació formen un triangle viu, dinàmic, únic.