Krishnamurti: Escoltar

Hernández Pijuan 2004

"Observar, aprendre; aprendre és temps, però observar no conté temps. O escoltar; escoltar sense cap interpretació, sense cap reacció, sense cap mena de prejudici. Escoltar aquest tro al cel, el tro rodant entre els turons. Mai no escoltem completament, sempre hi ha una interrupció. Observar i escoltar constitueixen un gran art –observar i escoltar sense cap reacció, sense cap sentit de l'escoltador o de l'observador. Observant i escoltant aprenem infinitament més que a través de qualsevol llibre. Els llibres són necessaris, però observar i escoltar aguditzen els nostres sentits. Perquè, després de tot, el cervell és el centre de totes les reaccions, tots els pensaments i els records. Però si els nostres sentits no estan intensament desperts, no podem realment observar i escoltar i aprendre, no només sobre com actuar, sinó sobre aprendre en si; i tot això és el terreny on pot germinar la llavor de la bondat.

Quan existeix aquest senzill, clar observar i escoltar, aleshores hi ha percepció alerta a tot ‑hom percep el color d'aquestes flors, vermelles, grogues, blanques, el color de les fulles primaverals amb les tiges tan tendres, tan delicades; hi ha percepció del cel, de la terra i d'aquelles persones que hi passen a prop. Han estat xerrant per tot aquest llarg camí, sense mirar en cap moment els arbres, les flors, el cel i els magnífics turons. Ni tan sols s'adonen del que passa al seu voltant. Parlen molt del medi ambient, de com hem de protegir la natura, etc., però no semblen advertir la bellesa i el silenci dels turons i la dignitat d'un arbre vell i meravellós. Ni tan sols s'adonen dels seus propis pensaments, de les seves pròpies reaccions, ni de la manera com caminen, ni de les robes que vesteixen."

J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 20.04.1983