L'expiació

Rouault 1939

"La idea de la mort de Jesús com a redemptora de la humanitat caiguda, i més concretament com a expiatòria, és mitologitzant, i més hel·lènica que jueva. La idea de sacrifici expiatori és una expressió mítica, alienant, equivocada i ambigua de la fe en Jesús com a salvador. De fet, en la ment de Jesús no hi cap la idea d'expiació ni, menys, la de la seva mort com a sacrifici expiatori, perquè ell creia que el perdó dels pecats era ofert de bell antuvi per Déu. Déu, segons Jesús, perdona per avançat; l'única condició que posa és la conversió del pecador -és a dir, la correcció del seu mal comportament- i que perdoni, al seu torn, al seu germà pecador. Així ho expressa Jesús al Parenostre i en el sermó de la muntanya (Mt. 6, 12. 14-15). Mai Jesús no es presentava com a mediador expiatori i substitutiu entre el pecador i Déu. On quedaria el perdó universal de Déu, que Jesús anuncià, si s'havia de menester el seu sacrifici per tal que fos efectiu? Entre l'home i Déu, entre el pecador i el perdó de Déu no s'interposa res d'extern, ni Jesús ni el seu pretès sacrifici. Sols s'hi interposa una condició, o millor dit una exigència, que Déu reclama però que l'home perfà, l'ús correcte de la llibertat humana. En aquesta visió teològica no hi cap la idea de rescat. Aquesta ha brollat de la teoria pauliniana de l'expiació, de caràcter netament juridicista. No corresponen a la ment de Jesús, puix que no es troben en cap dels seus ensenyaments ni en la font Q. Els pocs textos evangèlics on s'insinua aquest pensament són espuris, clarament postpasquals i influïts per les idees de Pau."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 203-204).