Agnes Martin 1992 |
Tenim tanta fe en la paraula, en la força de la formulació lingüística, que ens pot semblar que amb ella ja n’hi ha prou per transformar les coses. Tendim a deixar de banda el principi de realitat, i és clar, la dinàmica social no es conforma només amb la claredat i consistència de les proposicions per a canviar. Fer precioses llistes del que hauria de ser, de com voldríem que fos el món, i creure que aquest esforç de formulació ja incideix en la transformació del món és un miratge que cal evitar.
Què més cal per incidir en la realitat, a banda d'una clara formulació dels objectius i la bellesa, coherència i consistència d'aquests objectius? Aquesta és una de les grans preguntes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada