La seva voluntat

Rothko 1969

A la pregària del Parenostre els cristians demanem que la voluntat de Déu es faci a la terra com es fa en el cel. Com es pot interpretar això?

La voluntat de Déu és diferent de la nostra. És la nostra voluntat depurada i projectada. La nostra voluntat és una barreja d'ideals i interessos. Depurant-la, hi deixem només els ideals. Projectant-la, li donem una nova força, li donem la capacitat d'influir en nosaltres mateixos, sempre mediocres i contradictoris.

Per tant, la voluntat de Déu, tot i ser originada a partir de la nostra experiència de la vida, ja no és la nostra voluntat, és la "seva". Que assumeix aquestes dues característiques: la perfecció, fruit de la depuració (la voluntat de Déu és pura positivitat, no pot voler el mal), i la transferència al cel, fet que la potencia, l'absolutitza, li dóna una capacitat d'influència externa en nosaltres. Esdevé "mandat", "llei"; demana obediència, ja que ve de la divinitat.

És un doble mecanisme lògic, a partir de la constatació de les nostres febleses i mancances. Per superar-les, hem de fer aquest doble moviment: depurar la nostra voluntat de les imperfeccions, impureses, intents de manipulació, etc. fins a fer-ne un cos de voluntat transparent, perfecte, pur. I llavors projectar aquest cos de voluntat en la divinitat celestial, fent-ne així "voluntat de Déu".

Llavors el cel esdevé un àmbit on aquesta voluntat depurada regna, un àmbit de perfecció. I aquest cel està per damunt de la terra, és més poderós que ella, i hi pot tenir influència. No sempre ho aconsegueix; els humans són reticents a aquest "mandat exterior", són reticents a renunciar a les seves mesquineses i conveniències. Però l'haver esdevingut "voluntat de Déu" dóna a aquest "mandat exterior" una força especial, i expressem el desig que aquesta voluntat es faci present, real, no només al cel, àmbit de transparència i perfecció, sinó també a la terra, en el nostre món, en la nostra imperfecta quotidianitat.

I com que això és una aspiració, un desig, esdevé pregària: "Faci's la vostra voluntat aquí a la terra com es fa en el cel". Que ell hi faci més que nosaltres, com diu la dita popular.