El nord-oest

Seguint les valuoses imatges simbòliques de l'Yi Jing, podem dir que l'oest és el moment de la pau i la serenitat, el moment de la reflexió sobre el que ha esdevingut, el moment de l'anàlisi, de la ciència; el moment de la raó, que com el mussol de Minerva s'envola al capvespre, quan els fets ja han tingut lloc. L'oest és el temps de pensar.

El nord, en canvi, és el temps de dormir. És el moment de la nit, de l'inconscient, d'allò ocult que esdevé dins nostre sense que ni tan sols ens n'assabentem. És l'espai de la foscor, de veure els estels, de fixar-se en l'estel polar. El temps d'experimentar processos ocults, que no controlem però que són dins nostre, que incideixen en la nostra identitat. El cos reposa, la ment es reordena.

Llavors, l'espai entre l'oest i el nord, el nord-oest, esdevé un espai molt especial. És el punt de trobada de la raó i l'inconscient. És aquí on es dona la creativitat, la imaginació, l'obertura d'horitzons. És l'espai de la revelació, i per això se l'associa amb el cel (mentre la terra es situa en el sud-oest). És el temps de la potència creadora, de l'art. És l'espai del mistral, per a nosaltres un vent fresc que ve de terra i va cap al mar, un vent potent que neteja, que asseca, que treu la humitat, la broma, la confusió. És el temps d'obrir la ment, de deixar fluir, d'obrir-se a la inspiració.