dilluns, 28 de novembre del 2022

Pescadors d'homes



Rouault 1952


"Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
- Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes." (Mateu 4, 18-19)


Què pot voler dir "pescadors d'homes"? Com tota expressió simbòlica, pot ser objecte de diverses interpretacions. Una podria ser la de considerar que els humans ens trobem dins la mar, esforçant-nos per surar, per sobreviure, a mercè de  circumstàncies incontrolables, amb risc d'ofegar-nos, perduts, desorientats. I podem ser trets d'aquesta situació. Podem ser portats a terra, i assentar-hi els peus, i orientar-nos. Podem ser "pescats". Podem ser portats a recer, a lloc segur.

I cal que algú ens "pesqui". Aquesta és la tasca que l'evangeli proposa als cristians: esdevenir "pescadors d'humans", gent que ajuda als altres a sortir de la dificultat i la incertesa, de la desorientació, del neguit; gent que ajuda els altres a trobar un camí de vida valuós.

Llavors esdevenir cristià passa per dos moments: un primer moment de "ser pescat", de sortir del neguit i la incertesa, de trobar el propi camí, d'afermar-se; i un segon moment de "pescar", d'ajudar a d'altres a sortir de la situació en que es troben immersos tants éssers humans.

El símbol "Jesucrist" és una eina per sortir de l'aigua, per permetre aquest pas en nosaltres i, a traves nostre, amb el nostre testimoniatge, en d'altres. D'aquest pas se'n diu sovint "salvació": ser rescatats de les aigües turbulentes, ser portats a port. D'aquí que un dels títols atorgats a Jesús sigui el de "salvador".

Jesucrist, amb les seves paraules i el seu testimoni vital de fidelitat fins al final a la tasca amb la que s'havia compromès, és un desvetllador, un camí de sortida, una corda llançada a l'aigua, un referent al que agafar-se per transformar la pròpia situació des d'una desorientació neguitejadora a una pau consistent. D'aquí que es digués d'ell que era "camí, veritat i vida", en un d'aquests exercicis de lloança agraïda que surten del cor quan algú experimenta haver trobat el bon camí, haver estat "salvat", haver estat "pescat".