diumenge, 9 d’octubre del 2022

Temps conquerit



Vallotton 1921


Recullo aquest preciós poema que en Cinto Amat ha escrit i publica al seu blog.


“Només dins del temps poden ser recordats
el moment en el jardí de les roses,
el moment a la pèrgola on bat la pluja,
el moment dins l’església ventejada al capvespre,
implicats amb el passat i el futur.
Sols a través del temps és el temps conquerit”

(T.S.Eliot, “Burnt Norton II”, a “Quatre Quartets”)


Com el vent,
el temps sempre reneix dels propis cercles,
un remolí que empeny els fets viscuts
i els enfila de record en record
cap a un desig més alt de plenitud.

¿No trobes que hi ha coses que maduren
en el revers del temps, com amagades,
coses que ens sobrevenen i perduren
amb el fruit dels moments originaris?

Cada segon és memòria i promesa ,
esforç contra l’oblit , contra la mort,
i afany creixent de nova jovenesa
malgrat la pesantor i el dol dels anys.

No és temps perdut sinó temps conquerit
el remolí que et porta al meu present.

C.A.

12è aniversari de la mort de la Rosa