dimarts, 4 d’octubre del 2022

Petrarca: Sonet 2



Ambroggio Lorenzetti 1339


"Per fare una leggiadra sua vendetta
et punire in un dí ben mille offese,
celatamente Amor l’arco riprese,
come huom ch’a nocer luogo et tempo aspetta.

Era la mia virtute al cor ristretta
per far ivi et ne gli occhi sue difese,
quando ’l colpo mortal là giú discese
ove solea spuntarsi ogni saetta.

Però, turbata nel primiero assalto,
non ebbe tanto né vigor né spazio
che potesse al bisogno prender l’arme,

overo al poggio faticoso et alto
ritrarmi accortamente da lo strazio
del quale oggi vorrebbe, et non pò, aitarme."


Petrarca, Sonet 2



Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):


"Per prendre una venjança fetillera
i castigar mil greuges en un dia,
l'Amor, tot d'amagat, l'arc reprenia,
com qui per noure el lloc i l'hora espera.

La meva força es replegava entera
al cor, i amb ell, els ulls defensaria.
Mes sobre el cor el cop mortal rebia,
lloc on abans tot dard es feia enrera!

Tant em torbà, d'antuvi, l'escomesa
que no em restava temps, ni fortalesa,
per a afrontar el perill i prendre l'arma;

ni per recloure'm lluny del meu neguit,
retret amb seny al cim asprós i ardit,
que, contra el meu voler, no pot salvar-me."