Prefiguracions

 

 

Com hem comentat altres vegades, no és gens fàcil fer-se un idea de quina va ser la trajectòria vital històrica de Jesús de Natzaret. Els redactors dels evangelis no tenien gaire interès en aquesta fidelitat als fets. A banda que, com diuen alguns, es pogués haver fet confluir en la imatge de Jesús trets de diferents personatges històrics del moment, hi ha la dificultat que suposa el pes del desig de mostrar que l'Antic Testament prefigura en Nou Testament. De manera que elements que semblen històricament atribuïbles a la història de Jesús són transposicions de prefiguracions veterotestamentàries. Esmentem-ne tres exemples:

- Salm 22, 17-19: M’envolta una munió de gossos, m’encercla un estol de malfactors; m’han foradat les mans i els peus,  puc comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen satisfets;  es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba. Una prefiguració de l'escena del Calvari.

- Isaïes 53: Qui pot creure allò que hem sentit? A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor?  El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu.  Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia.  Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven. Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots nosaltres. Quan era maltractat, s’humiliava i no obria la boca. Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca. L’han empresonat i condemnat, se l’han endut. I qui es preocupa de la seva sort? L’han arrencat de la terra dels vivents, l’han ferit de mort per les infidelitats del meu poble. L’han sepultat amb els malfactors, l’han enterrat entre els opulents, a ell que no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia. El Senyor s’ha complagut en el qui ell havia triturat i afligit. Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament: per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. "El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se’n saciarà; ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d’ells. Per això els hi dono tots en possessió, i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats". Una prefiguració del silenci de Jesús en l'interrogatori al Sanedrí, de la sepultura al sepulcre de Josep d'Arimatea, de la imatge de l'"anyell de Déu" i en general de la teologia del sacrifici del boc expiatori, tan arrelada al cristianisme i a altres religions (com va subratllar René Guénon).

- Zacaries 11, 12: Ells van comptar trenta monedes de plata i me les van donar com a salari. Prefiguració de les trenta monedes de Judes.