Krishnamurti: La veritat

Rothko 1957

"Defenso que la Veritat és una terra sense camins. (...) La Veritat, en ser il·limitada, incondicionada, inabordable per cap camí, no pot ser organitzada; ni es pot formar cap organització per aconduir o forçar la gent per algun sender particular. (...). La Veritat no es pot abaixar, més aviat és l'individu qui ha de fer l'esforç d'elevar-se fins ella. (...) Cal ascendir fins a la Veritat, ella no pot "abaixar-se" o organitzar-se per nosaltres...

Per altra part, defenso que cap organització pot aconduir l'home a l'espiritualitat. Si es crea una organització per a aquest propòsit, es converteix en una crossa, en una feblesa, en un esclavatge que forçosament mutila l'individu i li impedeix de créixer, d'establir la seva unicitat que reposa en la descoberta que faci per si mateix d'aquesta Veritat absoluta i incondicionada (...)

Només tinc un propòsit: fer que l'home sigui lliure, impulsar-lo cap a la llibertat, ajudar-lo a trencar totes les seves limitacions, perquè només això li donarà la felicitat eterna, la realització no condicionada de l'Ésser. (...) Desitjo que aquells que miren d'entendre'm siguin lliures, que no em segueixin, que no facin de mi una gàbia que es convertirà en una religió, en una secta. Més aviat haurien de deslliurar-se de totes les pors: de la por a la religió, de la por a la salvació, de la por a l'espiritualitat, de la por a l'amor, de la por a la mort, de la por a la mateixa vida. Així com un artista pinta un quadre perquè es complau en fer-ho, perquè és l'expressió d'ell mateix, el seu benestar, la seva glòria, així parlo jo, i no perquè vulgui res de ningú.

Esteu acostumats a l'autoritat, o a l'atmosfera d'autoritat que us penseu que us conduirà vers l'espiritualitat. Creieu i espereu que algú altre, pels seus poders extraordinaris, us podrà portar a aquest regne de llibertat eterna que és la felicitat. (...) Quan busqueu una autoritat que us porti a l'espiritualitat, us obligueu automàticament a crear una organització al voltant d'aquesta autoritat. (...) Així quedeu atrapats en una gàbia. En lloc de les velles distincions espirituals, en teniu de noves; en lloc de vells cultes, en teniu de nous. Depeneu d'algú altre per a la vostra espiritualitat, per a la vostra felicitat, per a la vostra il·luminació. (...)

Desitjo, doncs, que l'home sigui lliure, que gaudeixi com l'ocell en el cel clar - lliure de tota càrrega, independent, extasiat en aquesta llibertat. (...) La Veritat és en cada un de nosaltres; no és lluny ni a prop; és sempre aquí.

Les organitzacions no us poden fer lliures. Cap home pot, des de fora, fer-vos lliures; ni un culte organitzat, ni la pròpia immolació a una causa poden fer-vos lliures. Ni el formar part d'una organització ni el llençar-vos a una activitat us pot fer lliures. Una màquina d'escriure la feu servir per a la vostra correspondència, però no la poseu en un altar per adorar-la; en canvi, feu això quan les organitzacions es converteixen en la vostra principal preocupació. (...)

Però aquells que realment desitgin entendre, que mirin de descobrir el que és etern, sense principi ni fi, aquells estaran units amb més intensitat i seran un perill per a tot el que no és essencial, per a les irrealitats, per a les ombres. I ells s'aplegaran i es tornaran flama, perquè hauran entès. Un cos així és el que hem de crear: gràcies a aquesta veritable comprensió hi haurà una veritable amistat; a causa d'aquesta veritable amistat hi haurà veritable cooperació per part de cadascú. I això no a causa de l'autoritat, ni de la salvació, ni de la immolació per una causa, sinó perquè realment heu entès i, per tant, sou capaços de viure en l'etern."

Krishnamurti, el 3 d'agost de 1929, en un discurs a tres mil membres de l'Ordre de l'Estrella, que ell presidia, i en el qual anuncià la dissolució de l'ordre.