Pascual i el símbol

Turner 1842

Diu Antoni Pascual a “Tres poetes, tres mestres” (p. 138):

“En el signe – per exemple, un rètol a la carretera- allò significat no hi és present. En canvi, en el símbol, una imatge ben plena d'emoció i d'energia, es fa present allò que no es pot dir ni tocar altrament. En aquesta imatge, plena de sentit i de força, instantània, el misteri, l'absolut, la grandesa que és cada ésser humà, es deixa escoltar, veure, tocar. I és així perquè en el símbol es troben i s'uneixen consciència i inconscient, superfície i fons, sentits i ment, cos i ànima, presència i força, miracle i realitat, fet i sentit. Gràcies al símbol, ens alliberem de la tirania dels conceptes; intuïm, copsem, allò inefable i misteriós. I la consciència, atreta, seduïda, arrabassada, retorna, feliç i expandida, a la profunditat i a l'origen. En el símbol, l'energia i la força del profund penetren lluminosament, mitjançant la imatge, en la consciència. En el símbol s'emmiralla el “jo” profund per ésser vist i sentit. En el símbol, es fa misteriosament present, es deixa conèixer i reconèixer.”