Getsemaní

Si el cristianisme volgués emprendre un camí de regeneració profunda (imprescindible si vol poder continuar jugant un paper positiu per a la humanitat), podria prendre com a punt de partença, com a referència simbòlica d'arrencada, l'escena de la pregària de Jesús a Getsemaní. Perquè és un moment de profunda humanitat des del qual hom es pot obrir a dimensions que poden anar més enllà d'aquesta humanitat (que és la pretensió de les propostes religioses). No és gaire adient partir de la referència a la divinitat, sembla millor partir d'una vivència profundament humana que ens obri a aquesta divinitat. I en aquest sentit Getsemaní és paradigmàtic.

Getsemaní representa un moment decisiu, potser el més decisiu, en la vida d'una persona. El repte clau. Haver de triar entre la mort o la fidelitat a les pròpies conviccions. Jesús havia defensat una manera honesta i sincera de viure la religió, en el seu cas la jueva. Havia denunciat els abusos i deformacions fets sobre aquesta tradició religiosa. Havia criticat els estaments oficials, els controladors de l'ortodòxia. I aquests estaments reaccionaven violentment: l'havien enviat a detenir per eliminar-lo, per foragitar aquella nosa incòmoda. Jesús ho sap i ha de decidir si fuig -cosa possible- o es deixa agafar, per mantenir la coherència amb la seva predicació i el seu testimoniatge. Té por, dubta, sent l'angoixa al cor. Vol reflexionar a fons, vol confrontar-se del tot amb el seu dilema. Per fer-ho vol passar una estona de solitud, que vol però acompanyada pels seus tres deixebles més propers. Aquests venen de fer el sopar pasqual, és ja nit avançada i acompanyen a Jesús però estan cansats i, en lloc de vetllar amb ell, s'adormen.

Ell es troba sol del tot amb el seu dilema. Demana al cel, al Déu del cel, al Pare celestial, que li estalviï aquell tràngol (beure d'aquella copa), que li eviti haver de decidir, que no li faci prendre la decisió. Però l'ha de prendre. En aquell moment d'angoixa i solitud, d'una "tristor de mort", amb les gotes de suor caient-li fins a terra, un cert consol li brolla del cor (un àngel se li fa present, l'acompanya en la seva soledat), fa el pas, veu clar que no ha de tirar enrere (ha de complir la voluntat del Pare, ha de ser coherent amb la seva visió d'aquest Pare, amb la seva vivència d'ell, que el porta a confrontar-se amb la institució religiosa). Ho formula dient: "que no es faci com jo vull sinó com tu vols", "que no es faci la meva voluntat, sinó la teva". Sent que la seva tasca és més important que la seva persona, va més enllà de la seva mateixa vida; la seva fidelitat i coherència han de prevaldre sobre la seva supervivència. A partir d'aquí, tot està decidit: el detindran, l'escarniran, el mataran.

Mateu explica així l'escena (26, 36-46):

"Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué:

     —Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.

Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. Llavors els digué:

     —Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.

 S'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:

     —Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.

Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere:

     —Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.

Se n'anà per segona vegada i va pregar dient:

     —Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.

Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.

Els deixà i se'n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. Llavors va cap als deixebles i els diu:

     —Dormiu ara i reposeu! S'acosta l'hora, i el Fill de l'home serà entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí."

La versió de Marc és la següent (14, 32-42):

"Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles:

     —Seieu aquí mentre jo prego.

Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, i els digué:

     —Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.

S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia:

     —Abbà, Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.

Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:

     —Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.

Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.

Va cap a ells per tercera vegada i els diu:

     —Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí."

I la de Lluc és aquesta (22, 39-46):

"Llavors sortí i se'n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.

Arribat al lloc, els digué:

     —Pregueu demanant de no caure en la temptació.

Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava dient:

     —Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.

Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra.

Quan s'aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. Els digué:

     —Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació."

Si estigués en contacte amb altres cristians interessats en aplegar-se per impulsar la regeneració del cristianisme, jo proposaria de trobar-se els primers dijous de mes (dijous és el dia de Getsemaní, després del Sant Sopar, el sopar pasqual, l'últim sopar) de 9 a 11 (l'hora de sopar) en un espai adient (tan de bo fos en un temple ben adaptat per a una trobada d'aquesta mena) i procedir a la lectura del passatge evangèlic, a la contemplació d'una pintura sobre el tema, a un intercanvi obert de comentaris, a una estona de música en silenci i finalment a compartir una mica de sopar. I a partir d'aquí es podria anar enriquint la trobada.