La paraula Déu

"La paraula Déu ha perdut totalment el seu significat després de milers d'anys d'utilització errònia. La faig servir molt poques vegades. Quan dic que ha estat mal utilitzada em refereixo a que persones que mai han albirat el regne del sagrat, la infinita vastitud a que fa referència aquesta paraula, la fan servir amb molta convicció, com si sabessin de què estan parlant. O argumenten en contra, com si coneguessin el que estan negant. Aquesta utilització equivocada ha donat lloc a creences absurdes, afirmacions i enganys de l'ego, com quan es diu: "El meu Déu és l'únic Déu veritable, i el teu Déu és fals", o la famosa afirmació de Nietzsche: "Déu ha mort."

La paraula Déu s'ha convertit en un concepte tancat. Així que es pronuncia, crea una imatge mental. Potser ja no sigui la vella imatge de l'ancià amb barba blanca, però segueix essent una representació mental d'algú o alguna cosa que està fora teu, i, en efecte, aquest quelcom o aquest algú és gairebé inevitablement del gènere masculí.

Ni Déu, ni Ésser, ni cap altra paraula pot definir o explicar la realitat inefable que hi ha darrere la paraula, cosa que fa que la pregunta rellevant sigui si la paraula emprada ajuda o dificulta l'experimentació d'Això a que apunta. ¿Apunta, més enllà d'ella mateixa, a aquesta realitat transcendent, o es presta amb massa facilitat a no ser més que un idea al teu cap en la que creure, un ídol mental?"

Eckhart Tolle a El poder de l'ara (1997)