Evangelistes

Mantegna 1451

""Els autors sagrats van compondre els quatre evangelis escollint dades de la tradició oral o escrita, sintetitzant-les, adaptant-les a la situació de les diverses esglésies i conservant l'estil de proclamació" (Constitució Dei Verbum n. 19). No consideraven llur missió com si fossin cronistes o historiadors en el sentit científic modern; no feien història científica ni biografia crítica, sinó proclamació, i proclamació de cara a la vida cristiana d'unes comunitats concretes. Eren evangelitzadors i catequistes, preocupats primordialment per les incidències que allò que ensenyaven tindrien en la vida de llurs oients. Per això no consideren la tradició dels ensenyaments de Jesús com una repetició mecànica exacta de les seves paraules, sinó com la transmissió fidel d'un testimoniatge. Les paraules de Jesús són ferment de vida, i l'Església dels Apòstols ens les ha transmeses encarnades en la seva pròpia vida.  Hi ha una fidelitat substancial i una autenticitat profunda dels evangelistes que van molt més enllà de la repetició "paraula per paraula" de les coses que Jesús va dir o va fer."

Hilari Raguer a El sentit originari de les Benaurances a Qüestions de Vida Cristiana n. 78, setembre del 1975, pp. 29-30.