Crisi del cristianisme

Kuznetsov 1912

"El camí òptim per a superar l'actual crisi del cristianisme dels nostres dies ha de consistir precisament en la recuperació del potencial creador de vida cristiana transmès per les narracions evangèliques. Una crisi religiosa és primordialment un des-memòriament, un des-imaginament, o si voleu, la incapacitat per a col·locar creativament en el present  els esdeveniments fundacionals que tingueren lloc en el passat. Aleshores, es retorna al caos de les formes i de les fórmules. En aquesta situació, la Paraula perd el seu poder creador, evocador i anticipador de la reconciliació de l'home amb si mateix, amb els altres, amb la natura i amb Déu. Hom intenta superar la crisi mitjançant la "sistematització", l'"organització" i la "burocratització" de les múltiples relacions que donen consistència a l'existència humana. Els resultats, però, són sempre molt minsos i, fins i tot, poden donar lloc a la frustració. La religió i les esglésies es converteixen en un sistema social al costat dels altres, el qual, a causa de la pèrdua de substància religiosa, arriba a ser del tot irrellevant per als contemporanis. N'hi ha prou d'observar el destí del cristianisme en el món dels nostres dies per adonar-se de la poca importància religiosa que posseeix. En dir això, no em refereixo pas a la pèrdua de poder econòmic o de prestigi social de les esglésies, sinó a la incapacitat que tan sovint manifesten de ser els llocs on els creients experimenten la presència de Déu en la comunió amb els germans."

Lluís Duch a Qüestions de Vida Cristiana n. 104, desembre de 1980, p. 40.