Culte i creença

Bissier 1959

"Gosaria definir el culte com l'"expressió final d'una creença". Potser seria més adequat dir que el culte és "tota acció humana que simbolitza una creença". I, per ser més exacte, diria que culte és "tot acte simbòlic que brolla d'una creença particular."

Amb la paraula expressió entenem una acció realitzada per qui ret culte. Ara bé, si l'acte que simbolitza la creença es considera com a acte de la intel·ligència, el culte prendrà una forma intel·lectual i, d'aquesta manera, es posarà en relació amb els actes de recolliment, meditació, reconeixement, sinceritat i altres de la mateixa mena. Si l'acte simbòlic és de la voluntat o del cor, aleshores el culte quedarà unit a actes com devoció,  abandonament, amor, lloança.  Si les accions de l'home es consideren l'expressió més sincera de les seves creences, aleshores el culte es manifestarà en la festa, la celebració, la dansa o coses semblants. I si en canvi s'atribueix el valor màxim a les accions constructives de l'home realitzades per amor als seus germans, el culte es connectarà amb la idea de servei, tasca, deure."

Raimon Panikkar a Mite, símbol, culte, Fragmenta Editorial (2009), p. 418