Centralitat del culte

Bissier 1965

"El que suggereixo és un redescobriment de la posició central i de la funció del culte com a activitat humana integral mitjançant la qual l'home pot caminar vers el transcendent, descobrir el valor de la vida i col·laborar en la construcció, reconstrucció, redempció o recreació del món. El culte no és evadir-se dels afers humans amb el pretext de la celebració. La veritable litúrgia no és un bàlsam per a les xacres de l'home, ni un bonic canal psicològic per drenar totes les nostres tendències violentes, les frustracions i els desigs insatisfets. Podria ser que els ritus tinguessin aquesta funció de restauració d'un equilibri psicofísic. De fet, l'home modern comença ara a descobrir que les religions primordials no eren tan "primitives" amb els seus continus rituals i celebracions. El ritual era la manera de donar forma a l'humanum i d'encarrilar les exigències de l'home. Però, ho repeteixo, tot això és secundari. No és més que el resultat de la naturalesa i de la funció mateixa del ritu. Celebrat només pels seus efectes benèfics sociològics o psicològics, seria a la vegada inautèntic i ineficaç."

Raimon Panikkar a Mite, símbol, culte, Fragmenta Editorial (2009), p. 400