Cleptocràcia global

Van Dongen 1906

La potent entrevista d'Ima Sanchís a Oliver Bullough a La contra de La Vanguardia del 29.11.2019:

"Els paradisos fiscals van canviar el món?

Sí, van néixer d'un grapat de banquers londinencs el 1962 per ajudar els superrics a continuar sent rics, evitar els impostos o qualsevol procés judicial.

I els diners s'han anat concentrant cada vegada en menys mans.

Els recursos es transfereixen dels països pobres, on es roben i es blanquegen, als països rics, on s'inverteixen els diners de manera que els cleptòmans globals cada vegada en tenen més i més. La desigualtat creix al món.

Així neix Moneyland, el país dels diners?

Sí, un país virtual, un lloc que va molt més enllà de l'evasió de capital. Et permet evitar qualsevol llei que puguis imaginar, deslliurar-te d'un assassinat, comprar una nova nacionalitat, secrets, ocultar-te, protecció...

Un país sense fronteres.

Sí, que permet als megarics que utilitzen els seus serveis arruïnar el país del qual provenen sense cap límit.

Les grans capitals europees i nord-americanes som la seva bugaderia?

Sí, i també som paradisos monetaris. Els diners surten de països com Rússia, Veneçuela, Nigèria, Angola..., i arriben a Londres, París, Nova York, Miami, Madrid.

Llavors participem d'aquesta corrupció.

El fet que els venguem els nostres millors pisos, mansions, vaixells, avions privats i tota mena de luxes fa que participem automàticament d'aquesta cleptocràcia global. No és l'únic que posem al seu servei. També els oferim advocats, financers i comptables que s'encarreguen de moure i multiplicar els diners robats de països on la població es mor de gana.

Parli'm dels ciutadans de Moneyland.

D'una banda, hi ha els membres de governs i el seu cercle d'influència de països en vies de desenvolupament, i de l'altra, els superrics occidentals que volen evadir impostos, que tenen poder i que actuen perquè ningú no reguli.

Entenc que va més enllà del futbolista que evadeix impostos, a això ens hi hem acostumat.

Jo he vist el que passa quan una societat s'enfonsa, ho he viscut a Rússia, on avui el 10% dels russos més rics posseeixen el 87% de tota la riquesa nacional, i el resultat és la misèria. Els impostos existeixen perquè la civilització existeixi. La gent de Moneyland creu que pot bene­fi­ciar-se del que ofereix la civilització perquè tots els altres continuen pagant impostos.

Com és possible que existeixi Moneyland, un lloc que beneficia tan poca gent i fa mal a tanta?

Perquè el procés de globalització encara no s'ha completat. Els diners flueixen per les fronteres, però les lleis no, i els ciutadans de Moneyland poden triar les lleis per les quals es regeixen al seu gust.

...

Si vius en diferents jurisdiccions i tens propietats i empreses en diferents llocs del món, és molt difícil que t'enxampin, perquè la burocràcia i la policia no cooperen amb tanta rapidesa.

Posi'm un exemple de l'impacte de Moneyland en la societat.

Li explicaré la història de la meva amiga Nina. Té una filla amb hemofília que té dret, com tots els ucraïnesos, a la sanitat pública, però no hi ha diners per tractar-la, tots els diners han sortit del país, són a Xipre.

Ja ho entenc.

El cost del cotxe de superluxe que es compra un ciutadà de Moneyland es paga amb la ­vida de moltes persones.

I a aquesta gent, no els fa vergonya?

Ningú no és el malvat de la seva pròpia història, s'excusen pensant que estan protegint les seves famílies. En realitat són una versió exagerada de la resta dels ciutadans.

Això és dur d'encaixar.

Jo vaig estar a casa de Víktor Ianukóvitx, l'expresident ucraïnès, quan van escorcollar la seva increïble mansió. Al garatge, en un racó, en una capsa de cartró, hi havia una peça de ceràmica de Picasso. Una bogeria!

Aquests personatges han nascut així o han estat corromputs?

Tot es redueix al fet que un sistema corrupte fa que la gent es corrompi. Si en un país corrupte et fiques en la burocràcia o en la vida política, et veus obligat a acceptar segons quines coses. “No es tracta de triar entre ser honest o acceptar un suborn, sinó d'acceptar el suborn o que matin els teus fills”, em va explicar un advocat ucraïnès.

Hi ha manera de posar-hi fi?

És molt difícil, però no impossible, cal anar guanyant batalles, començar per una transparència globalitzada pel que fa a les propietats, i cooperació entre els diferents països. D'entrada, treure a la llum tot el que tenen els cleptòcrates.

És urgent?

Les conseqüències dels seus hàbits de despesa i malbaratament són tan extremes que ha sorgit una nova disciplina acadèmica per analitzar-les: la plutonomia. Quan vulgui la porto a fer un tour per Londres de les cases buides de polítics russos, d'Angola, Egipte, Malàisia... Tots aquests diners han estat espoliats dels seus ­propis països; i a nosaltres tampoc no ens surt de franc."