Un tot amb sentit

Kuznetsov 1911

"Tota la societat actual troba enormes dificultats en l'expressió d'allò que la constitueix i que permet que els seus membres se sentin integrats en un tot amb sentit.

(...)

Els partits polítics, l'escola, la religió, la família, l'art, etc. es troben immersos en un "mon trencat", en el qual, a causa de la progressiva irrellevància de llurs respectius llenguatges, resulta gairebé impossible de situar els homes en el camí de recerca de la identitat personal i col·lectiva. L'abstencionisme polític, la indiferència davant les esglésies, el caos escolar i universitari, la desmoralització de tants i tants homes i grups socials, l'aferrissada lluita generacional, etc. són símptomes clars i greus d'una situació marcada per l'isolament i l'avorriment.

Cal tenir en compte que tot renovellament social proposa una nova manera de comunicació interhumana, ja que hom considera que la vigent fins ara no és adequada per a una existència viscuda amb autenticitat. Els fundadors de religions, els creadors de sistemes filosòfics, els artistes que han imposat una nova estètica, els forjadors de nous sistemes econòmics o polítics, conscientment o inconscientment, proposen sempre una nova manera de relació humana que, d'alguna manera, invalida la que els sistemes religiosos, filosòfics, artístics, econòmics, polítics "oficials" consideren com a normativa. Davant la pretesa ortodòxia del "semper idem" s'imposa l'heterodòxia del canvi conscient i de la marginalitat. Avui com ahir, el canvi social demana una recreació de l'expressió del que constitueix la humanitat de l'home. Aquesta recreació no consisteix simplement en l'apropiació abúlica i externa d'un "sistema de la moda" qualsevol, sinó en el millorament qualitatiu de les relacions humanes, que exigeixen noves formes expressives a tenor de les modificacions dels contextos socials i culturals. El fracàs dels partits polítics o de les esglésies, per exemple, no es pot considerar com la conseqüència exclusiva del desinterès dels homes per la política o la religió, sinó que és l'efecte en gran mesura de la incapacitat comunicativa dels grups polítics i religiosos. Aleshores, aquests redueixen les autèntiques qüestions polítiques o religioses, que d'una manera o altra assetgen l'home, a la conquesta o a l'exercici del poder."

Lluís Duch a Qüestions de Vida Cristiana n. 104, desembre de 1980, pp. 28 i 29.