Mir 1926 |
De l'entrevista a Ignacio Sánchez-Cuenca a La Vanguardia del 18.11.2019:
"Al seu llibre comenta que l'esquerra pot fer poca cosa, atesa la supeditació de la política a l'economia i al lliure mercat, i afirma que el sentit comú s'ha impregnat de caire neoliberal.
Queda un marge d'acció que no és irrellevant. Però la política que es pot fer té a veure, sobretot, amb ajustos parcials en el sistema i a corregir desigualtats. L'esquerra té la capacitat de fer reformes i de posar pegats aquí i allà, però no té prou potència per pensar en alguna mena d'organització socioeconòmica diferent de l'existent. Si mirem cap a enrere, l'esquerra i fins i tot la socialdemocràcia pensaven que en algun moment deixaria d'existir el capitalisme i que sorgiria una altra cosa. Aquest horitzó s'ha perdut definitivament.
(...)
Diversos autors apunten que l'esquerra actual només es diferencia de la dreta en qüestions socioculturals de diversitat, qüestions morals o simbòliques.
A mesura que s'ha anat estrenyent el marge del possible en les polítiques econòmiques s'han engrandit les diferències en el marc de les qüestions morals, de tot el que té a veure amb drets cívics, estils de vida, reconeixement de la diferència, etc. La política gira més entorn de qüestions culturals que econòmiques. Això no vol dir que no hi hagi res a fer; al final sí que hi ha diferències en matèria econòmica i en la manera d'abordar el mercat laboral, les pensions o la redistribució... però són poc rellevants.
Hi ha alternatives a aquest sentit comú neoliberal que defineix?
Lluitar contra el sentit comú neoliberal del nostre temps és enfrontar-se a un monstre gegantí. L'únic que pots fer és cridar l'atenció sobre això. Canviar les mentalitats no està en mans de ningú... respon a moviments d'època molt complexos."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada