La segona adolescència

Un apunt de sociologia recreativa.

Tradicionalment la vida humana es dividia en quatre etapes: infantesa, joventut, maduresa i vellesa. Al segle XX s'hi va afegir l'adolescència, quan una major atenció a l'educació i una prolongació de les etapes formatives va permetre donar entitat a aquesta etapa entre la infantesa i la joventut.

Doncs bé, és possible que al segle XXI, amb la prolongació del cicle vital, es doni entitat a una nova etapa situada entre la maduresa i la vellesa, que per simetria es podria denominar "segona adolescència". Tot i que els límits són molt flexibles i dependents de cada persona, probablement aquesta etapa se situarà bàsicament en la franja entre els 60 i els 75 anys.

És una etapa amb similituds i contrastos respecte a l'altra. Per exemple, la llibertat i la creativitat poden tornar-hi a florir, poden recuperar un pes que havia quedat entre parèntesi amb les feixugues obligacions professionals i familiars de la maduresa.

La família juga també en aquesta etapa un paper ambivalent: per una banda, se'n depèn menys (els fills ja són grans) però per una altra continua essent rellevant i de vegades imposadora d'obligacions (cura dels pares vells, cura dels nets).

I així com l'adolescència és el moment de la descoberta de la sexualitat, la segona adolescència és més aviat el moment del seu apaivagament.

Seria bonic que una de les simetries fos el paper de la colla, molt clar en l'adolescència, menys present en la maduresa, on feina i família fàcilment afavoreixen el replegament en el nucli propi, i que en aquesta segona adolescència podria tornar a aparèixer, en disposar-se de més temps i tenir encara energia per fer coses amb altres.

Aquestes colles de gent preparada, amb experiència, podrien ser una certa font de generació d'iniciatives socials i culturals. I també podrien ser una font de grups de suport mutu, i de grups de "compartir la vida" (o el que queda de vida, vaja).

Hi ha, però, un element que dificulta la cristal·lització d'aquesta mena de grups de segona adolescència: a mesura que ens anem fent grans anem construint personalitats diferenciades, ens anem diversificant (en idees, gustos, interessos, etc.), perdem capacitat de tolerància i d'adaptació, de flexibilitat, i ens és més difícil compartir relacions, lligams i projectes.


(versió revisada d'un post del setembre de 2010)