Quatre itineraris

Salvador Seguí

Andreu Nin

Joan Peiró

Joaquim Maurín

Com més gran et fas, més t'interessen les trajectòries vitals de les persones i dels personatges (és ben sabut que els vells llegim biografies...).

En l'àmbit de la lluita social històrica a Catalunya al segle XX, hi ha quatre itineraris pels que sento un interès especial. Em sembla intuir que són les vides de quatre persones amb les que probablement no compartiria algunes posicions però que mostren indicis de gruix, de consistència, de llibertat, de personalitat, d'originalitat. Itineraris biogràfics dels que tinc ganes de saber més, no tant pel que fa a les seves idees (que també) com pel que fa a la seva manera d'entendre la vida i de moure's en ella. Pel poc que en sé, semblen personatges que anaven més enllà del lloc comú, del previsible, de l'estereotip. A la xarxa hi ha informació bàsica sobre els seus recorreguts, però costa més trobar elements que permetin aprofundir en les seves personalitats. Per sort, hi ha força estudis sobre les seves trajectòries.

Són Salvador Seguí, Andreu Nin, Joan Peiró i Joaquim Maurín. Seguí (1886-1923) morí assassinat per pistolers a sou. Nin (1892-1937) morí assassinat per agents del NKVD. Peiró (1887-1942) morí afusellat pel franquisme. Maurín (1896-1973) morí a l'exili.

Dos d'aquests personatges van ser traductors al català. D'Andreu Nin el fet és molt conegut, i li hem d'agrair fantàstiques traduccions de grans obres de la literatura russa entre 1928 i 1936 entre les quals Anna Karènina i Infància, adolescència i joventut de Tolstoi; Crim i càstig i Stepàntxikovo i els seus habitants de Dostoievski, i Una cacera dramàtica i L'Estepa i altres narracions d'Anton Txékhov. Nin també traduí del francès L'insurgent de Jules Vallès. Però no és tan conegut que en Joaquim Maurín també fou traductor de llibres, sota pseudònim i sovint per encàrrec de l'editor Josep Janés, com ara d'una obra sobre Montgomery del corresponsal de guerra i historiador Alan Moorehead, publicada el 1947; de Las aventuras de un maletín negro, conjunt de relats del narrador escocès A. J. Cronin, també publicat el 1947; de la novel·la Señal de peligro de Phyllis Bottome, també apareguda el 1947 i de la novel·la semiautobiogràfica de Sherwood Anderson Tar, A Midwest Childhood, editada el 1948.


L'itinerari cronològic de Joaquim Maurín i Julià és colpidor:

- neix el 12 de gener del 1896 a Bonansa, a la Ribagorça. Els seus pares eren petits propietaris camperols. Pot ser que el volguessin orientar cap al sacerdoci; entre 1907 i 1911 va fer estudis al Seminari de Barbastre, però els va abandonar.

- el 1911 es matricula a magisteri a l'Escola Normal d'Osca, on té com a condeixebles Felipe Alaiz, Ángel Samblancat, Ramón Acín i Tomás Tusó. Entre 1911 i 1914 Maurín i els seus companys editen El Talión, un full de combat que li costa diversos processos.

- el 1914, un cop graduat, Maurín es trasllada a Lleida, on exerceix de mestre al Liceu Escolar. Durant la Gran Guerra defensa les posicions dels aliats. S'incorpora a les Joventuts Republicanes de Lleida, escrivint a la seva revista El Ideal.

- el 1918 fa una conferència sobre la Revolució bolxevic a Rússia que esdevé un esdeveniment polític.

- el desembre de 1919, Maurín, que estava fent el servei militar a El Pardo, es presenta vestit de soldat al congrés de la CNT que es feia al Teatre Comedia de Madrid, ja que simpatitzava amb aquesta organització. La sorpresa va ser gran; Maurín va saludar els delegats de Lleida i Salvador Seguí li va dir, somrient i benvolent: "Ara ja podem formar el Consell d'obrers i soldats...". Acaba el servei militar, torna a Lleida i ingressa a la CNT.

- el 1920 milita tan activament que és escollit secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida i director del setmanari Lucha social, que funda juntament amb Pere Bonet i Víctor Colomer.

- l'abril de 1921 aconsegueix, juntament amb Andreu Nin i Hilari Arlandis, que la CNT s'integri a la Internacional Sindical Roja (ISR), impulsada per la Tercera Internacional. La CNT el nomenà, juntament amb Nin, Arlandis, Jesús Ibáñez i Gaston Leval, delegat al congrés constitutiu de la ISR a Moscou, celebrat el juny-juliol de 1921 i on Maurín va tenir l'oportunitat de conèixer Lenin, Trotsky, Bujarin, Zinoviev i altres dirigents soviètics i de reclamar l'alliberament dels anarquistes detinguts per la seva activitat contra el règim bolxevic. A París coneix Pierre Monatte i La Vie Ouvrière. L'octubre de 1921, Maurín ret comptes de la missió de la delegació anarcosindicalista i del congrés constituent de la ISR en un ple del Comitè Nacional de la CNT. En aquest mateix ple, Maurín és elegit secretari general de la CNT.

- el febrer de 1922 és empresonat. El maig de 1922, Lucha social publica un fulletó de Maurín titulat El sindicalismo a la luz de la Revolución Rusa on critica l'anarquisme nebulós i defensa la concepció marxista del sindicalisme. Víctor Serge i Ángel Samblancat escriuen bones crítiques del text de Maurín. Lucha social desapareix i el 21 de desembre de 1922 neix a Barcelona La Batalla, setmanari animat per Maurín i Pere Bonet, que primer es presenta com a òrgan sindicalista revolucionari i després com a "sindicalista-comunista". La Batalla, que es publicarà fins el 1937, tira endavant i impulsa la creació de Comitès sindicalistes revolucionaris en els sindicats confederals, defensant posicions comunistes dins de la CNT.

- el 10 de març de 1923 és assassinat Salvador Seguí, i després Juan Pey, Albarícias i Foix (de La Batalla). Es produeix una reacció fulminant, amb grans actes de protesta en els que participen junts Àngel Pestaña, Joan Peiró, Libertad Ródenas i Maurín. El juny de 1923 torna a participar a la reunió de la Internacional Sindical Roja a Moscou.

- a principis de 1924 Maurín funda la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB), que a l'agost s'integra al Partit Comunista d'Espanya (PCE), del que Maurín esdevé membre del comitè central. Participa al tercer congrés de la ISR d'aquell any. De tota manera, hi havia ja divergències entre Maurín i el PCE, a causa de diferents concepcions del funcionament intern del partit, de la política sindical i de l'actitud envers la qüestió nacional. Amb el cop militar de Primo de Rivera, la premsa d'esquerres és sotmesa a la censura militar; gairebé tots els redactors de La Batalla van a parar a la presó Model de Barcelona.

- el gener de 1925 Maurín és detingut. Perseguit a trets per la policia, és ferit a una cama i tancat al castell de Montjuïc, al calabós on havia estat Ferrer i Guàrdia. Fracassa un intent de fuga i és traslladat a la presó Model, on s'estarà fins l'octubre de 1927.

- el 1927, alliberat com altres dirigents del PCE, decideix exiliar-se a París, on esdevé corresponsal de l'Agència Tass i director de les Edicions Europa-América. A París s'informa de la lluita de tendències a la URSS i a la Internacional Comunista gràcies a Nin, que llavors era a Moscou. A París es casa amb Jeanne Souvarine, germana de Boris Souvarine, un dels més coneguts membres de la oposició d'esquerra (trotskista) a França.

- la tardor de 1930 torna a Barcelona des de París. Edita altra vegada La Batalla, però la repressió que va seguir a la insurrecció de Jaca i la vaga general el va portar altre cop a la Model. En sortir de la presó, la FCCB trenca amb el PCE i s'uneix amb el Partit Comunista Català per donar lloc al Bloc Obrer i Camperol (BOC). Publica el llibre Los hombres de la dictadura.

- el març de 1931 Maurín és elegit president del BOC. El juliol de 1931 és expulsat oficialment del PCE. El BOC va créixer ràpidament als sindicats, cooperatives, Ateneus, i va crear seccions a València, Castelló, Palma, Aragó i Astúries, afavorint l'ascens de la Juventud Comunista Ibérica. En dos anys, el BOC esdevé el primer partit obrer a Catalunya, davant del PC i de la Unió Socialista Catalana.

- el 1932 publica els llibres El Bloque Obrero y Campesino i La Revolución Española.

- el 1934 impulsa l'Aliança Obrera, amb la que participa activament als fets d'octubre de 1934. Torna a ser empresonat.

- el 1935 torna a ser alliberat i el 29 de setembre de 1935 el BOC es fusiona amb Esquerra Comunista (liderada per Andreu Nin) per formar el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), del que Maurín és elegit secretari general. El 1935 també escriu el llibre Hacia la segunda revolución, una magistral anàlisi de l'evolució política durant la República i dels fets d'octubre de 1934 (és impressionant la perspectiva històrica que mostra a només pocs mesos dels fets).

- el febrer de 1936 és elegit diputat a les Corts espanyoles per Barcelona, dins del Front d'Esquerres o Front Popular. A l'abril vota a favor del govern d'Azaña.

- és curiós aquest comentari de Fernando García de Cortázar a l'ABC de 29.11.2015, que malauradament no indica la data de l'elogi de Ledesma a Maurín: "Los lectores de «La Conquista del Estado», el semanario nacionalsindicalista que fundó Ramiro Ledesma Ramos, pudieron extrañarse al ver el elogio del fundador de las JONS al dirigente comunista Joaquín Maurín. En su afán de jalear todo aquello que desconcertara el orden existente y ofreciera alternativas nuevas a la juventud, Ramiro Ledesma se interesó en diversas ocasiones por aquellos que, desde el sindicalismo de la CNT o desde posiciones comunistas heterodoxas, pretendían reformar el movimiento obrero español y su sumisión a organizaciones internacionales. De todas las figuras que sedujeron al caudillo fascista, Maurín presenta, tal vez, la trayectoria vital más apasionante y el perfil intelectual más riguroso."

- el juliol de 1936 es troba a La Corunya, al congrés regional del POUM. S'amaga i mira de tornar a Catalunya, però el 7 de setembre de 1936 és detingut a Jaca i empresonat sota una falsa identitat. El setembre de 1937 ja es restableix la seva identitat i continua a la presó de Salamanca fins el 1942, en règim d'aïllament i incomunicació. De 1942 a 1946 va estar a les presons de Barcelona, Burgos, altre cop Barcelona i Madrid. Al llibre Cómo se salvó Joaquín Maurín, escrit per la seva esposa Jeanne i Luís Portela, es recull la odissea de Maurín, que va passar a la presó tot el procés revolucionari i la guerra civil, lluny de l'esposa i el fill i dels seus companys de lluita, esperant que la campanya internacional pel seu alliberament fes possible un bescanvi que mai es va arribar a fer.

- l'agost de 1944 és jutjat a Barcelona per un consell de guerra i condemnat a mort, pena després commutada per la de cadena perpètua (altres diuen que la condemna va ser a 30 anys de presó). Fins el 1944, a la presó Model de Barcelona, no es va poder fer una idea detallada de la trajectòria del seu partit durant la guerra i de la repressió que va patir.

- el 1945 és atacat des de l'esfera comunista. A Treball s'hi deia que Maurín era un agent de Franco i de la Falange en un article titulat Al precio que pagan la vida los traidores: Joaquim Maurín, el líder del POUM, al servicio de Franco."

- el desembre de 1946 Maurín és alliberat a Madrid juntament amb Cipriano Mera, cap militar anarquista. Se'ls donà la llibertat condicional; el franquisme feia concessions a la opinió internacional. Maurín sortia després de 10 anys i 23 dies d'empresonament. Ha de residir a Madrid. Per consell de la mare de Víctor Alba, traductora, entra en contacte amb l'editor Josep Janés, que l'ajudarà donant-li feina com a traductor. El nom de Joaquín Maurín no figura en cap llibre publicat per Janés, però hi ha un indici: els llibres traduïts per un inexistent Mario G. Alcántara, que permeten per identificar Maurín, al menys, com el traductor d'una obra sobre Montgomery del corresponsal de guerra i historiador Alan Moorehead (1910-1983), publicada el 1947; d'un conjunt de relats del narrador escocès A.J. Cronin (1896-1981), Las aventuras de un maletín negro, també publicat el 1947; la novel·la Señal de peligro de Phyllis Bottome (1884-1963), també apareguda el 1947 i la novel·la semiautobiogràfica de Sherwood Anderson (1876-1941), Tar, A Midwest Childhood, editada el 1948. Altres pseudònims utilitzats per Maurín foren Silivio Kosti, Máximo Uriarte i J. M. Julià.

- el  juliol de 1947 marxa cap a París i després s'exilia a Nova York, on la seva esposa i fill s'havien instal·lat el 1941.

- el 1949 funda l'American Literary Agency. Promourà autors com Ramón J. Sender, amb qui manté una extensa correspondència entre 1952 i 1973 que ha estat publicada a cura de Francisco Caudet.

- de 1954 a 1957 treballa a l'ONU com a funcionari de premsa de la delegació de Costa Rica (gràcies a les seves relacions amb el president del país, Josep Figueres Ferrer, fill de catalans).

- el 1961 es nacionalitza als Estats Units.

- mor a Nova York el 5 de novembre de 1973.

- el 1981 la seva despulla fou retornada a Bonansa.


No direu que no és una vida insòlita i fascinant!

Un detall interessant, a tall d'exemple de l'originalitat d'un d'aquests personatges, explicat per Xavier Lasauca al seu blog L'ase quàntic en un post del 17.03.2013
https://lasequantic.wordpress.com/2013/03/17/einstein-barcelona-i-anarquisme-1923/, és la participació de Maurín en la visita d'Einstein a Barcelona el 1923.

El dia 27 de febrer de 1923, una delegació del Sindicat Únic del Ram de la Distribució de la Confederació Nacional dels Treballadors (CNT), de la que formaven part Àngel Pestaña i Joaquim Maurín, es trobà amb Albert Einstein al Ritz (altres fonts diuen que a l’Acadèmia de Ciències), amb la intermediació de Rafael Campalans, fundador de la Unió Socialista de Catalunya i home d’esquerres, i el convidaren a impartir una xerrada al sindicat. Segons els diaris de l'època, durant la trobada Einstein manifestà la seva sorpresa pel nombrós analfabetisme que hi havia a Espanya i recomanà als obrers llegir l'obra del pensador racionalista Baruch Spinoza, font de moltes coses bones i consells molt oportuns.

Doncs bé, el 9 de maig de 1950 Maurín escriuria a Einstein des de Nova York: "Puc evocar el nom d'un conegut comú, Rafael Campalans? Jo era un antic amic seu, i un membre del grup que el va convidar, a vostè, a dirigir unes paraules al Sindicat de Treballadors de Barcelona. Vostè va ser tan amable que va venir i, encara que no va donar cap conferència, va parlar amb nosaltres. Encara recordo una recomanació que ens va donar: llegeixin l'Ètica de Spinoza." Una còpia d'aquesta carta es troba a l'Arxiu de la Hoover Institution, Stanford, Califòrnia. Maurín havia inclòs una llista de qüestions filosòfiques que desitjava que Einstein contestés, però no es conserva cap carta de resposta.


De la visita d'Einstein a Catalunya hi ha, entre altres, aquesta preciosa fotografia de Casimiro Lana de la seva anada a l'Espluga de Francolí el 25 de febrer de 1923: