Joventut

Picasso 1932

"The deepest definition of Youth is, Life as yet untouched by tragedy. (...) Youth is distinguished for its whole-hearted absorption in personal enjoyments and personal discomforts. Quick pleasure and quick pain, quick laughter and quick tears, quick absence of care, and quick diffidence, quick courage and quick fear, are coinjointly characters of youth. In other words, immediate absorption in its own occupations. On this side, Youth is too chequered to be termed a happy period. It is vivid rather than happy. The memories of youth are better lo live through, than is youth itself. For except in extreme cases, memory is apt to count the sunny hours. Youth is not peaceful in any ordinary sense of that term. In youth despair is overwhelming. There is then no tomorrow, no memory of disasters survived.

(...)

Youth is peculiarly susceptible to appeals for beauty of conduct. It understands motives which presuppose the irrelevance of its own person. Such motives are understood as contributing to the magnification of its own interests. Its very search for personal experience thus elicits impersonality, self-forgetfulness. Youth forgets itself in its own ardour. Of course, not always. For it can fall in love. But the test of the better nature, so happily plentiful, is that love passes from selfishness to devotion. The higher forms of love break down the narrow self-regarding motives."

Alfred North Whitehead a Adventures of Ideas (1932), Cap. XX, 5

Possible traducció:

"La definició més profunda de Joventut és: Vida encara no afectada per la tragèdia (...) La Joventut es distingeix per la seva absorció de tot cor en els gaudis personals i les incomoditats personals. Plaer ràpid i dolor ràpid, rialles ràpides i llàgrimes ràpides, despreocupació ràpida i desconfiança ràpida, coratge ràpid i por ràpida, són conjuntament característiques de la joventut. És a dir, l'absorció immediata en les seves pròpies ocupacions. Per aquest costat, la Joventut és massa convulsa per ser anomenada un període feliç. És més viure que ser feliç. Els records de la joventut es viuen millor que no pas la mateixa joventut. Perquè, excepte en casos extrems, la memòria tendeix a conservar les hores felices. La joventut no és tranquil·la en cap dels sentits ordinaris d'aquest terme. En la joventut, la desesperació és aclaparadora. No hi ha llavors cap demà, no es conserva el record dels desastres viscuts.

(...)

La joventut és peculiarment susceptible d'apel·lacions a la bellesa de conducta. Comprèn els motius que pressuposen la irrellevància de la seva pròpia persona. Aquests motius s'entenen com a contribuents a l'augment dels seus propis interessos. La seva mateixa cerca d'experiència personal provoca així la impersonalitat, l'oblit d'un mateix. La joventut s'oblida en el seu propi ardor. Per descomptat, no sempre. Perquè es pot enamorar. Però la prova de les millors naturaleses, feliçment tan abundants, és que l'amor passa de l'egoisme a la devoció. Les més altes formes d'amor superen els estrets motius del propi interès."