Martí Alsina 1866 |
"Aleshores, mentre caminava pel carrer desbordant aquell profund vespre d'estiu, li va venir aquella solitud tan singular que només se sent en la impersonalitat monstruosa d'una multitud, aquella sensació incomparable de solitud pura que mai no es coneix en unes altres circumstàncies. La figura solitària en una monòtona extensió de desert no està tan sola com el que està perdut en la infinitat d'una ciutat plena de gent. El que està sol al desert és sempre conscient de la seva significació, per petita que sigui, i la seva relació amb l'espai que pot veure. Però el solitari enmig d'un eixam nombrosíssim perd la consciència de si mateix com a individu. Els centenars de cossos desconeguts que el pressionen sense saber-ho, els centenars d'ulls estranys que el miren a la cara sense expressió ni reconeixement, les veus que parlen per damunt d'ell i al voltant seu, però mai amb ell... és aquí on rau l'autèntica solitud."
John Williams a Només nit (Nothing but the Night, 1948)
Traducció d'Anna Llisterri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada